A tots aquests pocavergonyes nai els hi han dit: ! habla en cristiano!, !quítate la palabra de la boca", etc. En canci s'ha perdut en temps de la democràcia l'Erronkari (varietat linguística de l'èuscar d'Erronkari i veig que no els hi fa gaire llàstima. En resum més del mateix segueixen el mandat de Felipe Vº (que no oblidin ens conquerí amb una guerra on els francesos l'ajudaren, que si no .....?)

No sé qui, des d'Espanya, va dir que aquest manifest de la vergonya arrissaria tots els nacionalismes. I així és precisament com em sent. Com menys respecte, més nacionalista torn. Quan la situació sembla sota control i hi ha respecte mutu, llavors no tenc tots aquests desitjos d'independència. És una qüestió d'intel·ligència arreglar tot aquest entrellat, i tot ve del respecte. I ells, a ca seva. No importa que venguin a molestar a ca nostra.

Com més radicals es fan els espanyolistes, més radicals ens fan als mallorquins que estimam Mallorca i que sabem d'on venim. Independència JA!

La resposta és la c), lo bernat. c) Totes les respostes anteriors són correctes

Jo sempre he tengut un dubte: si hi ha molts de magrebins i subsaharians que parlen el català o mallorquí (tan se me'n fot el nom) i tants pocs immigrants peninsulars sols poc ser per dos motius, a) qüestió de malla llet b) capacitat intel·lectual molt limitada. Algú té la resposta?

Això només té un solució: INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS. D'aquesta manera cap babau podrà dir "háblame en cristiano que estamos en España".

Si mirem al passat ens adonarem que Hitler i el nazisme també tenien intel·lectuals. Conclusió: Ser, creure -te o que et considerin intel·lectual no significa res, res de res. I menys quan tens diarrees mentals.

No sé perquè aquest manifest em recorda cada cop més a aquella famosa frase del franquisme: "habla español, que estamos en España" Lamentable, molt lamentable....

El 1981 un estret col•laborador de Federico Jiménez Losantos impulsa el Manifiesto de los 2.300. Angela Diest, expresidenta de la Coordinadora de Afectados en Defensa del Castellano (Cadeca), l'any 1993 encapçala la guerra de la llengua, llavors el 1991 funda Nuevo Salou. Els precedents en democràcia d´aquests tipus de manifests patris sempre venen de la mateixa arrel; Lerroux i la defensa de l´idioma que va imposar la sublevació militar. A Mallorca sabem molt bé qui converteix en un gueto, i discrimina el castellà dins els jutjats, les dependències de la guàrdia civil o els establiments turístics. El 2007 el Jutjat d'Instrucció número 20 de València va decidir asseure a la banqueta dels acusats per faltes a l'escriptor Sebastià Alzamora. La querella era per un delicte d'injúries greus i va ser formulada per Joaquín Rabasco, president d'ASI. El guanyador del Premi Josep Pla 2005 va passar gust com una mona quan una Plataforma constitucional va penjar uns pasquins que incitaven a la violència contra llur persona. Llavors va tocar el torn de Na Saïda Saddouki amb el capità Bartolomé de la Guàrdia Civil. En aquell cas també varen veure perfectament que una autoritat podia menysprear una ciutadana per emprar un determinat idioma (i també se va veure que són necessaris càmeres de tv dins les dependències de la guàrdia civil per a salvaguardar els drets constitucionals). I per si hi ha cap despistat tenim el cas d´Anastàsia Shelyakina una russa que va ser vexada per l´actitud d´un comerciant espanyol de Portocristo, segurament un immigrant com ella mateixa, que no li va consentir que N´Anastàsia li xerrés en català La pregunta és com és que gent que ha escrit “Carta de batalla por Tirant lo Blanc”, “El metro de platino iridiado”, “Perdonen las molestias: Crónica de una batalla sin armas contra las armas” practiquin el canibalisme atàvic davant una llengua de la potència del català. El meu parer és que l´espanyol no està preparat pel canvi de civilització tecnològica que ja ens cau damunt. Al llarg de dos segles no han fet res per a implantar un model educatiu que potenciï la recerca i la innovació. Els seus intel•lectuals se dediquen a llançar amoníac a la cara dels catalano-parlants, galego-parlants i euskera-parlants enlloc de potenciar un model d´enteniment entre totes les realitats ibèriques.

Traduïu la part de l'article que és en espanyol!