Una vegada eliminats en teoria els adversaris dins "la seva gran família", l’home de la trista figura que era Rajoy des del març es mostra de nou confiat.
En el seu primer discurs com a nou president del PP, Rajoy dedicà gran part de la seva intervenció a atacar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Així, considerà que està "desconcertat" i que ha "enganyat" els espanyols negant que existeixi una crisi econòmica.
En vista d’aquesta situació, el líder popular posà la seva formació com una garantia respecte dels temps difícils: "El PP sí que sap enfrontar-se amb una crisi".
A més, Rajoy subratllà la legitimitat del seu càrrec, ressaltant que és president del PP "perquè ho heu volgut, no m’hi ha posat ningú, ni cap multinacional, cap sindicat o cap organització". Oblidà el fet que no tenia oposició.
Bé, un petit detall. En la jornada de tancament del XVI congrés nacional, Rajoy anuncià una tasca d’oposició "tenaç i constructiva" amb l’objectiu de convertir-se en una "alternativa" i arribar a la Moncloa per governar.
A més, assenyalà que el Govern no ha reconegut els problemes que ha creat amb l’aigua, les "tensions nacionalistes", la immigració o el fet d’haver posat en "perill" el patrimoni del castellà. "L’herència és seva", exclamà un enfervorit Rajoy.
Un PP que ha protagonitzat un congrés en el qual, tot i l’intent de cercar la unitat perduda, ha deixat veure quines eren les veus dissonants, les quals a més, coincideixen amb molts dels principals pesos pesants del partit. Aznar, Mayor Oreja o Esperanza Aguirre s’han volgut fer sentir i, demanera especial l’expresident del partit, ho han aconseguit.
Tots ells han robat protagonisme a un líder que, tot i haver rebut més d’un 80% dels vots dels compromissaris, també ha obtingut el major nombre de paperetes en blanc respecte dels altres congressos.
Quin és el balanç? Depèn. Des del bàndol més proper al cap de l’Executiu popular, el lideratge de Rajoy ha sortit enfortit del congrés.
Un optimista Javier Arenas afirmava ahir que "a partir d’ara tots hem de remar en la mateixa direcció", instant les veus crítiques a la inclusió.
També el fitxatge recent de Rajoy, Ruiz-Gallardón, insistia en aquesta línia i assegurava que "els militants han vist que la gent que fins i tot en la fase precongressual havia mostrat les seves diferències, és representada en l’executiva nova".
D’altra banda, des del sector crític la integració ha estat qüestionada. Des dels records continus de San Gil a càrrec de Mayor Oreja fins a les crítiques de la "incompresa" Esperanza Aguirre o el comiat dur d’Acebes, la divisió és servida.
Ha estat, en definitiva, un torcebraç entre Aznar i els seus fidels, i Rajoy i la "nova generació". I sembla que no quedarà aquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Rosa Estaràs afirma que entre Delgado i ella només hi ha diferències en les formes (entrevista de dia 25 vespre a IB3 ràdio): la fa això més desitjable com a presidenta del PP que el batle de Calvià? Carlos Delagado, com a mínim, té la valentia de lluir la seva incultura i el seu antimallorquinisme sense embuts ni hipocresies, i en un castellà perfecte. Ella en canvi revesteix de falsa elegància el poc respecte cap a la llengua pròpia, a la que mai es refereix pel seu nom estatutari (constitucional), en un català plagat no sols de castellanismes flagrants sinó de frases senceres en castellà. Quina farsa!
Amb la llengüa, el pp no sap com sortir-se'n, si donar suport al català o bé al castellà. No aprofita la llengüa per servir de nexe, com caldria, sinò per separar les persones. La llengüa, Marededéusenyor, els miracles que ha fet la llengua!
Ja fa dos-cents anys que els juristes distingiren els conceptes Nació i Estat. Passa, però, que molts Estats que no són Nació necessiten per legitimar-se fer creure que sí, que són una Nació. I clamen al Cel atribnuint-se una c aracterística que no tenen. El Món n'està ple d'exemples. Ja no parlo de l'Estat espanyol, que s'ha anat reduint com una pansa: una gran part de sud-américa, a més de Cuba, Filipines i Puerto Rico: això integrava l'Estat Espanyol. Estat igual a Territori i organització. En comptes de Estat se'n anomenava 'Imperi, com el romà. Avui, Espanya és un Estat més, bastant civilitzat, això sí, que inclou fraccions de Nacions. Fixeu-vos-hi: a Portugal sempre se'l reprodueix en el mapa mateix que el d'España, com si formés part. Avui els Estats han perdut la plena sobirania: ja no tenen moneda propia, ni un exèrcit que pot fer i desfer a caprici dels governants de torn. Més d'un vuitanta per cent de les normes jurídiques estàn inspirades o bé vénen cuïtes dels forns legislatius de la UE. Les empreses es belluguen segons el ritme del capital que les integra, estranger i de l'Estat espanyol. I la llengüa? Això sí, al tractar-se d'un fet que es el resultat de la voluntat individual o col.lectiva, ningú podrà anihilar-la amb actes de propaganda, força o menyspreu. La llengüa fa miracles. amics d'Es Diari. De moltes formes.
Sebastià tens tota la rao a estat un labsus.
Tià, la nostra nació és la catalana. I de moment, no maneja un pressupost comú. Tu devies voler parlar de l'administració estatal, perquè encara dissortadament formam part de l'Estat espanyol.
En el cas de Balears no se com o farien han deixat totes les administracions endeutades i un govern sensa ni un € per fer front a la crisis, en un moment que ningu està massa dispost a financiar res. On va ser el deficit 0 durant els any Matas? a nivell nacional no o se però a nivell autonómic han estat més irresponsables que en Felipe Gonzalez
En Matas va ser bo? De veres? I com és que se n'ha anat i no ha tornat? De què està empagait? Escoltau, si voleu que jo me faci ric amb els voltros duros, amb un moment me vaig a presentar de president del PP. És fàcil, només he de mirar de destruir tot el que soni a mallorquí, tant cultural, com geogràficaficament. És igual, sa qüestió és pixar-vos damunt, i com més gràcies me doneu és que millor ho estic destruint. Encantat. Els que anau darrera el PP, si sou sàdics i voleu algú que vos comandi i vos robi, i faci un poc lo que li dóni la gana, jo m'oferesc. Puc ser el vostre amo, deixau-me fer lo que jo vulgui veureu què anirà de bé.
SA POLÍTICA FA OI NO GOVERNEN PES POBLE, SI NO PES VOTS
Valga'm Déu quin desvarieg! Però no se'n deu poder esperar massa d'una persona que firma Pera en lloc de Pere.
No serveixen ni per fer matances. Enlloc d'exportar sobrassades i porquim exportam "chorizos" a USA. Esperem que no ens el tornim que el prebe era ranci.