La trista cançó del poble basc

Resten dues hores perquè comenci un ple que ningú no vol. El que ha de votar la "moció ètica" presentada pel PSE i pel PNB, amb la poc amagada intenció de treure ANB d’aquelles batlies que encara ostenta. Però les grans decisions de la política de partits queden molt lluny de la vida municipal. Iñaki Zabala, veterà membre d’ANB, que porta la vara de comandament a Urretxu. I ho ha fet amb el suport del PSE, una excepcionalitat generada per la també atípica regidora socialista Gema Zabaleta, precursora del col·lectiu de dones pel diàleg d’Ahotsak (veus). Zabaleta ha compartit moltes portades amb la seva amiga i dirigent de Batasuna Jone Goirizelaia. La complicitat, tanmateix, s’ha reduït aquests dies de violència a Euskadi. Per totes dues parts.

Un cotxe negre espera a la vorera del Parlament basc, a Gasteiz, la presència de José Luis Anda, parlamentari socialista. Ell, com els també diputats Óscar Rodríguez i Natalia Rojo, filla del president del Senat, anaren a Urretxu aquell horabaixa per donar una mica de caliu a la seva companya. Pocs dies abans, el regidor del PSE a Pasaia havia estat agredit en el decurs del ple sobre la moció ètica. José Luis Anda manifesta amb franquesa:

—En el fons, anam a l’escorxador. A deixar que ens cardin un parell d’hòsties.

Falten dues hores, encara són a Gasteiz, i també acaben els cafès i els tallats. Anda mira els seus companys, i aquests hi assenteixen amb el cap. Es dirigeixen tots als cotxes blindats, que els duran a Urretxu. Sempre tenen els mateixos companys d’excursió: dos escortes cadascú. És la naturalesa mateixa la que assenyala l’entrada a Guipúscoa: muntanyes verdes, valls petites. Irònicament sona dins el cotxe la trikitixa de Kepa Junquera, una mena d’acordió basc que amenitza les celebracions. Avui, però, no són dies alegres.

Tampoc no ho són per a Iñaki Zabala. Rebutja la pressió atmosfèrica creada en els plens dels pobles que han precedit el seu, en debatre la moció. I és per això que no deixarà entrar més persones de les que càpiguen a la sala. Tampoc no hi serà la premsa. Tal com assegura un regidor i escuder del batle, «ens han fotut a sobre la pressió dels mitjans de comunicació». I la conseqüència principal, assenyala, és que l’ambient tranquil del poble mutarà en «crispació».

No debades, Urretxu és sinònim d’Ahotsak. I de respecte entre ANB i el PSE. Quan Gema Zabaleta (Donostia, 1956) arribà al poble, ara fa cinc anys, tothom la considerà una "paracaigudista", sobrenom que reben els regidors de fora del poble que es presenten per farcir les planxes electorals. Poc trigaren abertzales i socialistes a col·laborar mútuament des de l’esquerra. Amb les forces tradicionals, —PNB i EA— fora de joc, la governavilitat fou senzilla i plural. Fins i tot assoliren una complicitat personal, molt patent durant el tens ple de les mocions.

Zabala (ANB) digué:

—No perd l’esperança de recuperar aquella dona valenta que es va guanyar el respecte del poble.

Zabaleta (PSE) respongué:

—Ni jo que qualque dia governem junts. Tan sols resta que ETA desaparegui.

El sector basquista del PSE, tanmateix, està en hores baixes. Jesús Egiguren, l’home que negocià la pau amb Arnaldo Otegi, primer, i amb els delegats d’ETA a Suïssa, després, ha tirat la tovallola. «No reprendrem allò de què es parlà a Loiola, ni que Batasuna es rebel·li contra ETA», reconegué l’11 de febrer passat davant la cúpula del PNB. Eren a Sabin Etxea, el quartelr general del PNB a Bilbao, i les bones relacions entre jeltzales i socialistes retornaren en aquell mateix instant a la guerra freda. Per més inri, els vincles més antics entre l’esquerra abertzale i el PSE —els que prepararen el procés de pau—, també estan trencats.

I són vàlids els versos de Jaime Gil de Biedma quan lamentava: «De todas las historias/ sin duda la más triste es la de España/ porque siempre termina mal». Però no és d’Espanya, sinó d’Euskal Herria, que sembla parlar. Sempre se sobreposa a l’animada triki de Kepa Junkera. Aquesta és la trista cançó del poble basc.