A dalt, Acebes amb Zaplana i Rajoy al Congrés.

TW
0

Àngel Acebes deixarà la secretaria general del Partit Popular després del congrés de juny del parttit. Amb aquest abandonament, anunciat ahir per qui era la mà dreta de Mariano Rajoy en la darrera legislatura, acaba l'etapa de l'«aznarisme» a la cúpula del PP, que ha vist com, un per un, els homes forts de José María Aznar s'han apartat de la primera fila.

Dels que feren part de l'equip més proper a Aznar -Javier Arenas, Francisco Àlvarez-Cascos, Federico Trillo, Rodrigo Rato, Àngel Acebes, Eduardo Zaplana i Jaime Mayor Oreja-, just aquest darrer continua en primera línia del partit, com a portaveu en el Parlament Europeu.

Ahir, Mayor Oreja declarava que en el PP s'ha «desenfocat el debat» i demanava als seus companys de partit -«als que hi han estat alguna cosa i als que avui ho són» que treballin conjuntament per aportar-hi solucions.

Dues hores després d'aquestes paraules, Àngel Acebes revelava que abandonarà a partir de juny la secretaria general. Ho ha fet tan sols cinc dies després que el «número tres», Eduardo Zaplana, anunciàs també el seu bot a l'empresa privada. Quatre anys després d'assumir la secretaria general del PP, Acebes dóna per completada la seva tasca en la primera línia i diu que hi ha «deixat la pell pel partit, per les seves idees i per l'interès general dels espanyols».

Dimarts passat Eduardo Zaplana anunciava per sorpresa que abandonava la política per incorporar-se a Telefónica i, igual que Acebes, que considerava que ell havia conclòs una etapa i subratllava que se n'anava amb la satisfacció del deure complert. Tanmateix, el fins ara número dos del PP no abandonarà, en principi, la política i passarà a «un segon pla», mentre que Zaplana sí que ha renunciat al seu escó en el Congrés.

Amb l'anunci d'ahir es resol la incògnita sobre la permanència d'Acebes en la direcció del partit, en ple procés de renovació arran de la derrota de les eleccions generals del 9 de març. De fet, tant Acebes com Zaplana havien desaparegut pràcticament com a portaveus del PP, el primer del partit i el segon del grup parlamentari, des del dia dels comicis, i tampoc no participaren gaire en la campanya electoral.

Nascut a Àvila fa 50 anys, en fa 23 que Acebes pertany al PP. Fou batle de la seva ciutat i ministre d'Administracions Públiques, Interior i Justícia en els governs d'Aznar. L'actuació més polèmica de la seva vida política tingué lloc amb motiu dels atemptats de l'11 de març. En un total de set rodes de premsa convoades entre l'11 i el 14 de març, el llvaors ministre d'Interior n'atribuí l'autoria a ETA, i continuà insistint en aquesta hipòtesi al Congrés durant la legislatura posterior.

Moltes veus s'han pronunciat durant aquests quatre anys en contra del fet que Acebes continuàs a la secretaria general, no just des d'altres partits sinó, en alguns casos, dels mateixos dirigents del seu. De fet, va tenir un enfrontament directe amb l'expresident del PP català Josep Piqué, que el va vincular, amb Eduardo Zaplana, amb el passat del partit.