La polèmica entorn de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya comença el seu camí de la disputa a mesura que arriben les dades de les deliberacions del magistrats que componen l'organisme. El diari La Vanguardia avançava ahir que l'esborrany de la sentència del TC sobre la constitucionalitat de l'Estatut admetria l'ús del terme «nació» en el preàmbul, perquè aquesta part de la norma manca d'efectes jurídics reals, tot i que eliminaria la bilateralitat de li relacions entre Catalunya i l'Estat. És a dir, justificaria l'ús del terme especificant que això no suposaria a efectes pràctics cap tipus de bilateralitat amb Espanya ni cap tipus de privilegi relacionat amb la negociació o els temes de finançament.
Aquest fet, malgrat que es tracta d'una prèvia i que és una decisió que només ha estat debatuda i no votada, ha provocat diverses reaccions dins del escenari polític català. Així, el president de CiU, Artur Mas considerà un absurd que no s'accepte la bilateralitat: «És evident que el terme 'nació' ho comportaria». L'important és que Catalunya «pugui parlar de tu a tu amb l'Estat» i que «no es toqui ni un punt ni una coma de l'Estatut», reiterà.
Per part seva, tant ERC com ICV es mostraren positius davant aquesta notícia, si bé el portaveu d'ERC en el Congrés, Joan Ridao, advertí que suposaria una «passa enrere» que el Constitucional no admetés la bilateralitat, que ja preveia l'Estatut de 1979. Òbviament, la crítica venia des del Partit Popular, i la seva portaveu al Congrés, Sáenz de Santamaría, avisà que el que queda en entredit és «la vigència del marc constitucional». El president del PP català, Daniel Sirera, va anar més enllà, i va demanar treure el terme de l'Estatut si no té «efectes jurídics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.