Mor a 87 anys l'historiador, polític i lluitador antifranquista Josep Benet

L'historiador, polític i editor Josep Benet morí ahir a 87 anys a l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), a causa d'una llarga malaltia que el mantenia ingressat des del mes de febrer passat. Nascut a Cervera (Lleida) el 1920, va estar sempre compromès amb la recuperació de les llibertats democràtiques i fou un dels principals protagonistes de la transició, en ser el senador més votat de l'Estat a les primeres eleccions, el 1977, com a candidat per l'Entesa dels Catalans (PSUC-PSC-ERC).

Format a l'Escolania de Montserrat, Josep Benet, que el mes que ve hagués complert 88 anys, va estar vinculat des de molt jove al moviment nacionalista català i formava part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938, en plena Guerra Civil, s'incorporà a l'Exèrcit republicà i combaté al front d'Aragó. Acabada la contesa, fou mobilitzat forçosament per l'Exèrcit franquista. En aquells anys s'implicà en iniciatives clandestines contra la dictadura. Es llicencià en Dret el 1945 i, com a advocat, defensà nombrosos presos polítics davant del Tribunal d'Ordre Públic i les jurisdiccions militars.

Fou, a més, un dels fundadors de Germinabit, publicació de l'Abadia de Montserrat, que dirigí des del 1957 fins al 1962, data en la qual es fusionà amb una altra publicació Serra d'Or, l'única revista en català de l'època. El 1969 fundà, amb Jordi Pujol i Albert Manent, Edicions Catalanes de París, dirigides des de l'interior de Catalunya. Participà activament de la constitució, el 1969, de la Comissió coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya que donà lloc a l'Assemblea de Catalunya, que agrupava els partits polítics catalans.

A més, Josep Benet participà en nombrosos actes clandestins, promovia campanyes d'agitació, fomentava la vaga dels usuaris dels tramvies de Barcelona i intervenia en la campanya organitzada a favor del nomenament de bisbes catalans per a Catalunya.

Candidat al Senat per la coalició d'esquerres Entesa dels Catalans per Barcelona en les primeres eleccions democràtiques de 1977, Benet fou elegit senador amb el major nombre de vots a l'Estat espanyol, amb 1,3 milions de sufragis, i fou reelegit el 1979. Com a parlamentari català, formà part en representació de l'Entesa dels Catalans de la Comissió anomenada dels «21», encarregada de redactar el projecte de l'Estatut de Catalunya.

Després d'anunciar la seva retirada parlamentària, fou director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, dependent de la Generalitat, càrrec que ocupà fins al 2000.

Com a historiador, s'especialitzà en l'estudi de la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, fou autor d'obres com Maragall i la Setmana Tragica, Catalunya sota el regim franquista, Exili i mort del president Companys, L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya i El president Tarradellas en els seus texts, la publicació del qual causà una notable polèmica per la crítica a la figura del que fou president de la Generalitat.

Per la seva trajectòria, Josep Benet fou guardonat amb els premi d'honor Jaume I (1985), el premi d'honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2000).