La Policia investiga si ETA robà a França substàncies químiques per fer bombes

Els fets es produïren dimecres cap a les sis de l'horabaixa, quan varen irrompre a la fàbrica dels laboratoris Labema a punta de pistola quatre encaputxats que n'engrillonaren el director, l'únic que era al recinte, per endur-se 400 bidons de nitrometà de cinc litres cada un que carregaren dins un vehicle de l'empresa. Els encaputxats només s'emportaren aquests bidons, per la incapacitat de moure les bótes de 200 quilos cada una. El material robat per l'organització és valorat gairebé en 20.000 euros i s'empra com a combustible en aparells de modelisme.

Aquest modus operandi, ja utilitzat per ETA anteriorment en altres robatoris a Euskadi, apunta cap a l'organització terrorista com la primera hipòtesi amb què treballen els investigadors. El secretari de Seguretat de l'Estat, Antonio Camacho, assenyalà que «com sempre passa quan es produeixen aquest tipus de sostraccions a França, sobretot al sud», la principal hipòtesi amb la qual es treballa «és que pot ser ETA».

Es tracta d'un component químic amb el qual ETA ja havia experimentat.
Això almenys és el que creu la Policia francesa, que fins i tot abans del robatori d'ahir ja havia investigat si l'organització terrorista estava experimentant amb substàncies com la pentrita o el nitrometà. De fet, el passat mes de juliol, en l'operació policíaca que va tenir lloc a Angulema, amb la detenció d'Iker Mendizabal Cubas i de Juan Luis García González, la Policia ja va investigar la presència d'aquesta substància en dos bidons que portaven els terroristes. En tot cas, el nitrometà que va robar dimecres ETA no és pur, sinó diluït, per la qual cosa no podria emprar-se tot sol per fabricar explosius.

El nitrometà és una substància que ja s'ha emprat en atemptats terroristes, amb efectes devastadors. Se'n té la prova més palpable en la bomba que el 19 d'abril de 1995 va fer esclatar Timothy McVeigh contra un edifici federal de la ciutat nord-americana d'Oklahoma, i que va causar un efecte terrible amb un total de 168 morts i 500 ferits. Aquesta substància també ha estat trobada alguna vegada en els atemptats comesos per grups islamistes de la xarxa d'Al Qaeda.

Des d'abril de 2005, ETA ha perpetrat sis atracaments a mà armada a França, en els quals ha robat explosius, pistoles o matrícules de cotxe. La primera d'aquestes accions es va cometre a finals d'abril de 2005. Aleshores, un grup d'homes armats encaputxats robaren quatre tones de clorat sòdic del magatzem d'una empresa química a la localitat de Saint Benoit, a l'oest de França.

Violència i marxes a la jornada de lluita convocada per Batasuna

AGÈNCIES. Palma.
La kale borroka continua copejant de manera incansable un dia darrere l'altre. Ahir, en el marc de la «jornada de lluita» convocada per l'esquerra abertzale en protesta per la detenció de la cúpula de Batasuna, la xarxa ferroviària tornà a ser l'objectiu dels violents. Un grup de desconeguts tallà la catenària de Renfe entre l'estació de Villabona i la d'Anoeta i entre el baixador d'Ikaztegieta i el d'Alegia, cosa que provocà la suspensió del tràfic entre Tolosa i Sant Sebastià. El sabotatge, que afectà els trens de rodalies i tres de llarga distància, es produí a les set i a mitja del matí i el trànsit quedà restablert a les onze i mitja, també del matí. Hores abans, ahir a la nit, els violents havien atacat amb còctels molotov l'ajuntament de Sant Sebastià.D'altra banda, els partidaris de l'esquerra abertzale es manifestaren també per protestar per les detencions ahir a Bilbao i a Donostia, i ho intentaren també a Pamplona, però les forces de seguretat eho impediren.A Donostia, participaren en una marxa pel centre devers 200 persones, inclòs el dirigent de Batasuna, Pernando Barrena, mentre que a Bilbao eren devers 400 persones.