El president de Convergència i Unió, Artur Mas, en una imatge d'arxiu.

TW
0

Un total de 120 entitats catalanes, entre elles partits polítics i ajuntaments, reunides en la Comissió 11 de setembre, han subscrit un manifest que reclama «respecte al Parlament i a les seves lleis, començant per la primera: l'Estatut», el futur del qual està pendent de l'error del Tribunal Constitucional.

D'aquesta manera, el manifest recorda que «la sobirania de Catalunya rau en el seu poble i en les seves institucions» i reclama un «acord nacional de les forces democràtiques i catalanes» amb l'objectiu d'enfortir l'autogovern i la identitat de Catalunya i «garantir el futur de la llengua» catalana.La Comissió 11 de Setembre, en la qual figuren entitats socials, culturals, ONG, formacions polítiques i una cinquantena d'ajuntaments, es va crear l'any 2000 i des de llavors ha elaborat un manifest, sempre en dates properes a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, en el qual es propugnen valors vinculats a l'autogovern i a la identitat catalanes.

Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencia, Cercle d'Agermanament Occitano-Català, la Federació Catalana d'ONG pels drets humans i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya són algunes de les entitats presents en la comissió.La Fundació per les Nacions Unides, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, ICV, CDC, les joventuts d'aquests últims i també les d'ERC són altres membres adherits al manifest de la Comissió 11 de Setembre.

El text del manifest posa èmfasi en la històrica batalla d'Almansa de 1717, que «va marcar la història dels Països Catalans â"territoris de parla catalanaâ"» i que «va provocar la supressió de les llibertats nacionals al nostre territori».D'altra banda, el manifest critica el tancament de repetidors de TV3 a València i assegura que representa «un atac ferotge a la unitat de la llengua catalana» i també una vulneració de «els drets humans més elementals, com la llibertat d'expressió». En aquest sentit, els signants del manifest asseguren que continuaran lluitant «des de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per un espai comunicatiu compartit». Pel que fa al context europeu, la comissió recorda que el Consell d'Europa va proclamar la necessitat de «reforçar el reconeixement dels llaços de cada ciutadà europeu amb la seva identitat».