TW
0

Les darreres dades creixement econòmic espanyol no han suposat grans sorpreses. L'Institut Nacional d'Estadística confirmà ahir que el Producte Interior Brut espanyol va registrar entre abril i juny un creixement interanual del 4%, una dècima menys que un trimestre abans. La més significativa de les dades conegudes dimecres és que la construcció va registrar una desacceleració important, i moderà així les seves inversions i la seva activitat durant els tres darrers mesos. L'ocupació va continuar creixent amb taxes elevades, igual que la productivitat, cosa que permeté a Espanya créixer més que els països veïns de la Unió Europea.El Producte Interior Brut espanyol registrà durant el segon trimestre de l'any un creixement del 0'9%, una dècima menys que en el trimestre anterior.L'INE explica aquesta atenuació sobretot per una menor aportació de la demanda estatal (de 5 a 4'9 punts), ja que la demanda exterior ha mantingut estable la seva aportació negativa al PIB (-0'9 punts).

Segons el secretari d'Estat d'Economia, David Vegara, res no suggereix que l'impacte de la crisi financera hagi de ser rellevant per a les previsions de creixement per enguany a Espanya (3'8%), i per a l'any que ve (del 3'3%)». A més, l'alt càrrec del Ministeri es mostrà convençut que el Banc Central Europeu considerarà tots els esdeveniments dels darrers dos mesos, «perquè la política monetària sigui la més adequada a les circumstàncies del mercat».Segons el Ministeri d'Economia, la dada de creixement és molt positiva, ja que el creixement econòmic continua, i amb una tendència més equilibrada de composició. Així, la formació bruta de capital fixa manté el seu increment gràcies al bon comportament de les inversions en béns d'equip.

Per contra, la despesa en consum manté una desacceleració suau, i s'observa també un comportament favorabe de les exportacions, la taxa de creixement de les quals ha augmentat més que no la d'importacions. La despesa en consum final de les llars ha registrat en el seu creixement una desacceleració d'una dècima, fins al 3'3%, fonamentalment pel to menys expansiu de la despesa en béns duradors i en serveis, en un context en el qual també la confiança dels consumidors ha empitjorat lleugerament respecte del trimestre precedent.La despesa en consum final de les administracions públiques es reduí fins i tot un 5'5%, dues dècimes menys que en el trimestre precedent, a causa, així mateix, del to menys expansiu de les compres netes de béns.