Zapatero anuncia ajudes des d'ara de 2.500 euros a les famílies per cada fill nou

En el seu discurs inicial del debat de política general, d'una hora i vint minuts de durada, Zapatero va assegurar que ha complert els seus principals compromisos d'investidura i va dibuixar un panorama optimista de l'Estat, que és, segons manifestà, més ric, més digne, més decent i més lliure, i que té ara «veu pròpia» al món.

Segons el seu parer, «la foto fixa de 2007 ens mostra, en molts d'aspectes, una Espanya positiva, però només si la superposam a la foto de l'Espanya de 2004 serem plenament conscients de com hem canviat i en quin grau».

Interromput mig centenar de vegades pels aplaudiments dels diputats socialistes, Zapatero considerà que queda encara un tram per recórrer i que el Govern té previst adoptar decisions «importants» abans que conclogui la legislatura.

Dades

Zapatero anuncià, així, que l'Executiu aportarà el mes vinent 4.300 milions d'euros al Fons de Reserva de la Seguretat Social i que concedirà, «a partir d'avui», una ajuda de 2.500 euros a cada família amb residència legal a Espanya per cada nou nin que hi neixi o adopti.

Zapatero va considerar que es tracta d'una mesura de «gran abast» per continuar progressant, perquè «Espanya necessita més famílies i amb més fills».

A parer seu, «a Espanya li han anat bé aquests quatre anys i als espanyols també» i, encara que el mèrit és de tots, el Govern també en té.
Va exhibir, així, les bones dades macroeconòmiques de «la legislatura de l'ocupació», que confirmen «la salut robusta» de l'economia espanyola i un futur prometedor en la pròxima legislatura, amb la consecució de la plena ocupació. I recordà que ara hi ha 400.000 aturats menys que al principi de la legislatura.

Dedicà un capítol especial a defensar la política antiterrorista del seu Executiu i assegurà que «no hi ha cap via per al diàleg» amb ETA, ni «gens de marge per intentar-ho» després de la ruptura de la treva. En aquest context, va garantir que la seva resposta enfront de l'amenaça terrorista serà «implacable» i va demanar unitat a totes les forces polítiques: «No lliurem als terroristes, ni ara ni mai, el premi de la nostra desunió», va reclamar.

Segons manifestà, el seu objectiu sempre ha estat «derrotar» definitivament el terrorisme amb els principis de l'Estat de Dret i emmarcà en aquest compromís la decisió d'explorar les possibilitats d'un final dialogat de la violència, responsabilitat que assumí personalment.

En l'àmbit judicial va fer valer que el Govern hagi «aguantat en silenci la deslegitimació intolerable i interessada» de la instrucció i el judici de l'11-M i el tractament de què ha estat objecte el cas Bono, que ha conclòs finalment amb el reconeixement judicial de la innocència dels policies implicats «que compleixen el seu deure».

També defensà el procés de regularització d'immigrants.