Famílies i autoritats reten el darrer homenatge als soldats morts al Líban

Alguns portaven fotografies i objectes de les víctimes: el madrileny Johnattan Galera, l'avilès Juan Carlos Villoria, el sevillà Manuel David Portas i els colombians Jefferson Vargas, Jeyson Castaño i Yhon Edisson Posada, de 18 a 21 anys, morts diumenge passat en explotar un cotxe bomba quan participaven com forces d'interposició a la missió de l'ONU al Líban. El príncep imposà sobre cada un dels fèretres, coberts amb la bandera espanyola i col·locats davant l'altar, la medalla al Mèrit Militar amb distintiu groc, concedida a títol pòstum, a cada un dels soldats professionals de la BRIPAC.

En l'homilia, l'arquebisbe castrense, Francisco Pérez González, va reconèixer la «impotència» per entendre accions com la que va causar la mort dels joves, un atemptat perpetrat pels qui «s'arroguen una decisió impregnada de maldat i malícia». «Els nostres soldats es van veure atacats», va continuar, i van caure a «les goles de la violència que no té entranyes ni vísceres». No «els podem tornar a la vida», però ells, paracaigudistes que tantes vegades han baixat del cel, «ja hi han pujat», va prosseguir l'arquebisbe en una homilia que va ser escoltada pels familiars, amics i companys de les víctimes en un colpidor silenci. Ressaltà l'arquebisbe la vida d'«entrega» a la resta dels militars que exerciren la seva missió amb una dedicació «noble i justa» i es dirigí als companys de la Bripax per instar-los a seguir representant Espanya amb «dignitat». Després de l'ofici religiós, el príncep imposà les condecoracions, un dels moments més emotius de l'acte.

En acabar, la mare d'un caporal de la Brilat increpà el president del Govern i la vicepresidenta primera per l'absència d'inhibidors de freqüència en els blindats que utilitzen els militars espanyols en missions a l'exterior. «Aquests al·lots no poden anar sense protecció», afirmà cridant davant Zapatero, que es detingué a parlar amb ella. Segons després s'acostà a la número dos de l'Executiu, mentre la dona pujava el to de les queixes. Llavors, llançà un crit de «Visca Esperanza Aguirre» per després proclamar que no li deu res ni a ZP ni a la presidenta regional.