El Tribunal Suprem acordà per unanimitat la matinada d'ahir, i després d'una llarga nit de tensió i de discussions en el si de la sala del 61, anul·lar les 133 candidatures d'Acció Nacionalista Basca impugnades per la Fiscalia i per l'Advocacia de l'Estat. Hores abans el Suprem ja havia acordat anul·lar les candidatures d'Abertzale Sozialistak (SA) i salvar set llistes independents.
El Suprem afirma a l'acte en el qual anul·la les 133 candidatures d'ANB que la Fiscalia i el Govern hagueren d'instar la il·legalització d'aquest partit, ja que és «el curs que l'ordenament jurídic ofereix» per a aquests casos.
En la seva resolució, la sala especial o sala del 61 que el 2003 va dictar la sentència d'il·legalització de Batasuna insisteix que el curs elegit pel Ministeri Públic i pels serveis jurídics de l'Estat «no és, pròpiament, l'adequat perquè la sala exerceixi la competència que la Llei de partits li assigna en relació amb els partits polítics». «I no ho és perquè no s'ha de forçar la interpretació de la normativa vigent -Llei de partits i Llei electoralfins a posar en paraules del legislador el que aquest no ha dit, portant la competència de la sala a un supòsit diferent d'aquells que el legislador ha previst», afegí.
El Suprem va decidir divendres passat a la nit tramitar les demandes d'impugnació de les candidatures d'ANB d'acord amb el procediment establert en la Llei de partits dins del procés d'execució de l'esmentada sentència, dictada el 2003, i això malgrat el fet que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat s'inclinaven per fer-ho conforme al que estableix la Llei electoral. Aquesta va ser la via elegida per anul·lar les candidatures d'Herritarren Zerrenda i Aukera Guztiak, amb les quals Batasuna va pretendre burlar la seva il·legalització en comicis passats.
L'acte notificat ahir recorda que es tractava, en qualsevol cas, d'agrupacions electorals, quan el que es pretenia invalidar en aquesta ocasió eren «algunes candidatures presentades pel partit polític ANB en diverses circumscripcions». «No totes les proclamades, sinó només una part, sense que se sol·liciti, simultàniament, la il·legalització del partit polític que les promou i les acull a totes, perquè el considera continuador o successor de Batasuna», subratlla el Suprem.
El Tribunal afegeix que l'article 49.5 de la Llei electoral permet intervenir la sala del 61 en les demandes contra les llistes d'una agrupació electoral, però que «tractant-se de la impugnació de la proclamació de les candidatures presentades per un partit polític», l'esmentada norma «no conté un precepte equivalent».
Més endavant, l'acte insisteix en aquest argument: «la Llei electoral no considera cap fórmula processalment vàlida per al control de la proclamació de candidatures i candidats dels grups polítics».
Així, i després de recordar que el Constitucional ha establert que «partits polítics i agrupacions d'electors no són realitats equivalents», conclou que «no és possible aplicar analògicament les regles d'un procés a casos no explícitament prevists, sobretot quan s'ha de presumir de manera racional que han estat deliberadament exclosos».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.