Un internauta llegeix l'entrevista a ETA que publica el diari "Gara". | EFE

TW
0

ETA ha mostrat la seva disposició d'«assumir compromisos ferms amb un escenari d'absència de violència», sempre que desapareguin «els atacs contra Euskal Herria». El diari Gara publicà ahir, dia de la Pàtria basca, una entrevista amb els dirigents de l'organització terrorista, tres mesos després de la ruptura de l'alto el foc permanent amb l'atemptat a la T-4 de Barajas.

L'organització es compromet, però també adverteix: si el Govern impedeix la participació de l'esquerra abertzale en les pròximes eleccions autonòmiques, el grup terrorista «ho tindrà en compte». L'entrevista que publica el rotatiu basc, escrita en euskera al llarg de cinc pàgines, justifica l'atemptat de Barajas com «una resposta als atacs permanents del Govern espanyol».

Els terroristes consideren que el procés de pau està «bloquejat» perquè el Govern «no ha escoltat el que diu el poble» i perquè els partits «no han assolit un acord polític», i culpen PSOE i PNB de posar obstacles a l'acord de negociació. «Si desapareixen els atacs, estam disposats a assumir compromisos ferms amb un escenari sense violència i a confirmar tots els compromisos del 24 de març» de 2006, data en què va entrar en vigor el procés de pau fet públic dos dies abans i que acabà amb l'atemptat perpetrat a l'aeroport de Madrid que va costar la vida a dos ciutadans equatorians. Tanmateix, segons l'organització terrorista «amb aquella acció ETA no ha trencat res».

«Amb l'acció de Barajas ETA intenta reconduir el procés i envia un missatge clar al Govern espanyol perquè reflexioni: que és necessari respectar els compromisos perquè pugui desenvolupar-se un procés de resolució del conflicte». «És moment d'actuar amb responsabilitat», asseguren els etarres, que consideren, segons informa Gara, que el Govern espanyol «no ha actuat amb maduresa davant del gest d'ETA» i situen la territorialitat i el dret de decidir com a claus per resoldre el conflicte.

El Govern té capacitat i marge -continua el tex- per actuar-hi. «La qüestió, tanmateix, és si té voluntat i decisió política per donar una sortida democràtica al conflicte». A més, parlen del procés de pau i del compromís que hi va haver entre l'organització i el Govern «que hi hauria una distensió, com requereix qualsevol procés de resolució» d'un conflicte.

D'altra banda, l'organització armada afegeix que «no pot imaginar-se unes eleccions sense l'esquerra abertzale», ja que això «expressaria el fracàs del procés». A més, puntualitza: el seu «compromís és amb un procés que doni una vertadera sortida democràtica al conflicte». També es pronuncien sobre l'estatus legal de Batasuna i sobre ASB, la nova formació de l'esquerra radical. «No ens sentim il·legals», l'antidemocràtic serà, segons ells, no ser representats en els comicis.

Els terroristes parlen del present, «un moment d'actuar amb responsabilitat política, no d'ingenuïtats»; i de la situació del pres Iñaki de Juana Chaos, després de la decisió del Govern de concedir-li la llibertat atenuada: «El que han fet amb Iñaki de Juana Chaos pot resumir-se en una paraula: xantatge», diuen, mentre que valoren la «lluita popular» que va provocar el trasllat de l'etarra a un hospital basc. «Avui podem dir que veiem més a prop que fa alguns anys un estat independent, encara que s'haurà de treballar i lluitar molt», afirma l'entrevista al diari Gara.