El Suprem rebutja revisar l'execució dels anarquistes Delgado i Granado

Aquesta decisió es produí la vigília que el ple del Congrés debati les esmenes presentades a la llei de la memòria històrica. Aquesta és la segona ocasió en què el TS denega l'esmentada autorització a les famílies de Granado i Delgado, que ja ho va fer per primera vegada el 1999 en un acte anul·lat el 2004 pel Tribunal Constitucional, que en una sentència emparà les famílies dels dos anarquistes i ordenà a la sala militar que continuàs la tramitació del procediment per revisar la sentència.

Els fets es remunten al 29 de juliol de 1963, data en la qual foren col·locades dues bombes a Madrid, una a la Direcció general de Seguretat i l'altra a la Delegació de Sindicats, sense que la seva explosió causàs víctimes, encara que sí múltiples ferits. Dos dies després foren detinguts Granado i Delgado, que el 13 d'agost de 1963 foren condemnats a mort en una sentència dictada per un consell de guerra, que va veure la causa pel sumaríssim i qualificà els fets de delicte terrorista. Ambdós foren executats el 17 d'agost d'aquell any per mitjà de garrot vil.

El 1996, en un programa de la televisió francoalemanya «Art», i després d'una prèvia declaració davant de notari, els també anarquistes Antonio Martín i Sergio Hernández s'autoinculparen de la instal·lació dels explosius el 1963, revelació que es reproduí en altres mitjans de comunicació espanyols. Per això, el febrer de 1998 familiars de Granado i Delgado reclamaren al TS que anul·làs la sentència i els declaràs innocents. En el seu recurs de revisió al·legaren que foren condemnats sense proves, «per la seva pertinença al moviment llibertari, sent la seva ideologia l'enjudiciada i no fets concrets imputables a ells». El 1999, el TS denegà en un acte l'autorització als familiars per interposar recurs de revisió de la sentència de mort, però posteriorment el Constitucional el 2004 declarà nul·la la decisió del Suprem.