Els bisbes admeten que hi hagi indulgència per a etarres penedits

Afirmen que els terroristes no poden ser interlocutors polítics

TW
0

La instrucció pastoral dels bisbes sobre «orientacions morals davant de la situació d'Espanya» admet que poden arbitrar-se mesures d'«indulgència» per als terroristes, sempre amb una sèrie de condicions, com la de renunciar a la violència i al terror com a formes de pressió.

El document, el text íntegre del qual serà facilitat als mitjans de comunicació pròximament, va ser presentat ahir en roda de premsa pel portaveu de la Conferència Episcopal (CEE), Juan Antonio Martínez Camino, qui va reconèixer que «és un text molt matisat des del principi», i també la seva «redacció final», encara que va afegir que «tots els texts de la CEE són matisats».

No apareix el terme «unitat d'Espanya com a bé moral» -Camino negà que «mai s'hagi plantejat així»-, però sí que s'esmenta al text la «unitat històrica, espiritual i cultural» de tots els pobles d'Espanya, com «un bé que ha de ser tractat amb determinats criteris de tipus moral».

Durant la roda de premsa es va facilitar als periodistes l'índex i un resum d'una mica més de dos folis sobre la instrucció pastoral, que comença exposant la realitat d'«una situació nova» que els bisbes sintetitzen com una «forta onada de laïcisme», i en la qual posen de manifest que la «reconciliació està amenaçada».

I en aquesta línia, els bisbes valoren com a positiu l'«adveniment de la democràcia» i elogien els «grans valors morals que, sobre el rerefons de la reconciliació, van fer possible la Constitució de 1978»; però, a continuació, criden l'atenció sobre el «perill que suposa dilapidar els béns assolits i reobrir velles ferides amb una utilització de la memòria històrica guiada per una mentalitat selectiva».

Lleis
El «laïcisme radical i excloent -afegeix el resum facilitat ahir-, impulsat per alguns sectors, és a la base d'algunes legislacions, promogudes recentment a Espanya, que deterioren greument el bé comú d'una societat, formada en bona part per catòlics».

La instrucció condemna taxativament el terrorisme, alhora que recalca que «una societat que vulgui ser lliure i justa no pot reconèixer explícitament ni implícitament una organització terrorista com a representant polític legítim de cap sector de la població, ni pot tenir-la com a interlocutor polític».