Montilla aposta per un catalanisme basat en la millora del benestar social

El socialista pronuncià el discurs d'investidura com a nou president de la Generalitat

José Montilla pronuncià ahir el seu discurs d'investidura com a nou president de la Generalitat de Catalunya.

EfeBarcelona24/11/06 0:00

El socialista José Montilla, en el seu discurs d'investidura com a nou president de la Generalitat, anuncià ahir que intentarà guanyar-se l'«autoritat moral» per governar Catalunya, fugint de liderats «messiànics». La primera jornada del debat d'investidura va tenir lloc ahir, amb el discurs de Montilla, abans que avui es produeixin les intervencions dels grups i la votació en el ple del Parlament que el convertirà en el 128è president de la Generalitat catalana. «Amb el suport de tres grups presents, la meva candidatura per a la Presidència de la Generalitat, conscient de la responsabilitat que suposa», començà Montilla, que arribà a la Cambra abans de les nou del matí. Des d'aquell moment la seva activitat va ser frenètica: va mantenir reunions amb els seus dos socis de Govern, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura; una trobada posterior només amb el líder republicà; i participà en la reunió del PSC abans de tornar als seus despatxos.

«Aquest és el debat més important de la meva vida i l'afront amb voluntat de diàleg, d'acord, convençut que la crispació no és l'element que ha d'identificar el nostre país» destacà Montilla, per enaltir la figura de Maragall com la d'«una persona diferent, especial, única, que ha sabut mirar enfora per dirigir-nos amb força cap aquest horitzó somiat». «Ha estat el president de l'Estatut», proclamà, si bé hi reconegué així mateix l'aportació de Jordi Pujol, a qui també demanarà «suport i consell per aconseguir una Catalunya més ambiciosa, més forta, i plena d'èxits». En el seu discurs, d'una hora i mitja, Montilla prometé que donarà prioritat a la política social per sobre de la referent a la identitat i apostà per un «catalanisme basat en una concepció civil: el patriotisme dels drets i dels deures ciutadans que defineix l'avui i el demà del nostre poble». A continuació, assenyalà la pretensió de «posar el nou Estatut al servei de la gent» i de la seva qualitat de vida. El mandatari, que va elogiar la figura de Pasqual Maragall i va fer seu gran part del llegat del primer Govern tripartit, afirmà que «Catalunya obre una nova etapa» en la qual el desenvolupament de les polítiques del benestar servirà per «fer més patriotisme que amb mil proclames sobre la seva identitat», perquè «el Principat no necessita recordar obsessivament les seves senyes». Respecte del delicat assumpte de la política lingüística, Montilla prometé «vetlar» per l'ús i pel respecte tant del castellà com del català i assegurà que «col·laborarà» amb l'Executiu central per preservar la riquesa lingüística de l'Estat i per desactivar conflictes. En un pla més personal, es presentà com «un treballador de la política», més que com un «polític», i assegurà que sent «passió» pel «servei públic», per concloure: «Seré el primer treballador per Catalunya i ningú no treballarà més que jo». De la mateixa manera, es comprometé a «promoure un codi de bones pràctiques» per a totes les forces polítiques que serveixi per superar l'alta abstenció en les eleccions catalanes. Montilla també aprofità el seu discurs per estendre la mà a CiU, al PPC i a Ciutadans, recalcant la voluntat de ser «el president de tots», a més d'assenyalar que el seu Executiu «comptarà amb l'oposició en cada moment en què es prenguin les grans decisions del país».