Batasuna exigeix incloure al procés de pau territorialitat i autodeterminació

La comissió negociadora de la il·legalitzada Batasuna, formada per Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria i Arantza Santisteban, instà ahir totes les formacions polítiques a aconseguir una «aproximació» sobre la metodologia i agenda de la mesa de partits, per superar així la situació de crisi i bloqueig que travessa el procés. L'encarregat de comparèixer davant dels mitjans fou Otegi, que va advertir que només s'aconseguirà una pau «justa i duradora» quan es «reconeixi la territorialitat i l'autodeterminació».El portaveu de la formació abertzale llegí un comunicat de deu punts en el qual tornà a parlar del dret d'autodeterminació, una fórmula que Batasuna semblava tenir oblidada en les seves últimes intervencions públiques. Assenyalà que «l'únic acord capaç de garantir» el final de la violència «passa per la construcció d'un marc democràtic que reconegui la territorialitat i el dret d'autodeterminació».

Otegi insistí una vegada més que el procés travessa per una situació de «crisi i bloqueig», que segons ell s'explica per «la persistència de l'estratègia de persecució judicial i policíaca contra l'esquerra abertzale» que evidencia «la falta de compromís clar per part d'alguns agents polítics» per establir un calendari, agenda i mètode de la taula de partits.La «persecució» a la qual està sotmesa l'esquerra abertzale per la Justícia és un gran escull en la marxa del procés, ja que «no permet a una de les parts desenvolupar la seva activitat política en igualtat de condicions», que és una de les premisses «imprescindibles per a la posada en marxa d'un diàleg polític constructiu».

Otegi, «des de la defensa d'un projecte d'independència i socialisme per a Euskal Herria», va apostar per una solució «compartida» que passa per assolir «una aproximació suficient entorn de la metodologia i agenda política». Sobre l'agenda política, va assenyalar que ha de recollir «els dos grans nuclis de debat» com són «la vertebració territorial i el dret a decidir lliurement i democràticament el nostre futur polític i institucional, tant en el vessant intern (model de relació entre els territoris bascos) com en l'externa (model de relació amb els Estats espanyol o francès.