El Parlament català inaugura la 8a legislatura i reelegeix Benach

El president de la Cambra reclama als partits «sentit d'Estat» i «unitat»

TW
0

Ernest Benach (ERC) fou reelegit ahir, per segona vegada consecutiva, president del Parlament de Catalunya amb els 70 vots del PSC, ERC i ICV-EUIA, i en el seu discurs d'obertura de la vuitena legislatura, que finalitzà amb un «visca Catalunya lliure!», apel·là al «sentit d'Estat» en «els grans temes» pendents. Durant la sessió constitutiva, en la qual els 135 diputats del Parlament prengueren possessió del seu escó, s'elegiren també els components de la Mesa del Parlament: Higini Clotas (PSC), com a vicepresident primer; Ramon Camp (CiU), vicepresident segon; Lídia Santos (PSC), secretària primera; Antoni Castellà (CiU), secretari segon; Jordi Miralles (ICV-EUIA), secretari tercer, i Rafael Luna (PPC), secretari quart.

En acabar la sessió, el portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, denuncià que Benach no representa l'«opinió majoritària» dels ciutadans, que «sí que recull CiU». Per la seva banda, el líder de CiU, Artur Mas, denuncià que el nou Govern català és «legal però no és bo», com el «tabac». Benach criticà aquestes acusacions i recordà a Convergència que, en la darrera legislatura, ERC «tampoc no era la força més votada» i, tanmateix, CiU el votà com a president del Parlament. En el seu discurs d'obertura de la vuitena legislatura catalana, el president del Parlament demanà als diputats que actuïn amb el màxim «sentit d'Estat» i «unitat» possibles per afrontar «els grans temes» pendents, com el desenvolupament de l'Estatut i la millora del model de finançament.

Benach començà la seva intervenció recordant unes paraules de l'expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys, que assenyalà que «Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa», i acabà el seu discurs amb el mateix lema que emprà el 2003, «visca Catalunya lliure!». Finalment, Benach aconseguí el suport de 70 diputats entre els vots del PSC, ERC i ICV-EUIA, mentre que la candidata de CiU a la presidència, Núria de Gispert, va obtenir només els 48 dels polítics de la seva pròpia formació.