El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo
Blázquez, i el bisbe de Donostia, Juan María Uriarte, exerciren de
mediadors amb el Vaticà perquè el papa donàs suport al procés de
pau amb ETA.
Segons una informació d'El País, Uriarte es reuní a Roma amb el
secretari per a les Relacions amb els Estats, Giovanni Laiolo, el 3
d'abril passat, dos dies abans que Benet XVI proclamàs a la plaça
de Sant Pere: «Us he de convidar a pregar perquè tots intensifiqueu
els vostres esforços per consolidar els horitzons de pau que
semblen obrir-se a Euskadi i a tot Espanya».
Ja feia molt de temps que Blázquez i Uriarte informaven de
manera detallada el Vaticà dels avanços que es produïen en el camí
cap a la pau.
En aquest àmbit, tots dos tenen un accés privilegiat al Vaticà
gràcies al cardenal bascofrancès Roger Etchegaray, president del
Consell Pontifici de Justícia i Pau en l'etapa de Joan Pau II, i
ara home proper a Benet XVI.
Etchegaray va ser temptejat per socialistes i per gent de
Batasuna, pel maig de 2004, com a mediador en les futures converses
entre el Govern i ETA. Però, tot i simpatitzar amb un final
dialogat de la violència, rebutjà la proposta per no implicar-hi el
Vaticà.
Compromís
Tot i aquesta decisió, Uriarte era ben conegut pel seu compromís
amb el final de la violència. Quan governava el PP, Uriarte
participà en la trobada entre l'Executiu i ETA, mantinguda a
Suïssa, el maig de 1999, acompanyat del seu braç dret, Joseba
Segura. Fou l'única reunió que arribaren a fer el Govern i ETA, ja
que la treva es trencà sis mesos després.
A més, Uriarte mantingué reunions amb els dirigents socialistes
abans i després de la trobada del Govern del PP amb ETA, com també
amb Zapatero.
Després del procés fallit de pau de 1998-99, Segura mantingué el
contacte amb un dirigent d'ETA, Mikel Antza, que coneixia de la
reunió de Vevey. Segura seguí els contactes no tan sols amb
l'organització armada, sinó també amb líders de Batasuna i dels
partits bascs.
Acompanyà al prelat en aquesta tasca el sacerdot irlandès Alec
Reid, a qui havia conegut a Belfort (Irlanda del Nord), després de
l'acord d'Stormont de 1998, que aclarí el camí cap a la pau en
aquell país.
Reid i Segura, per mitjà de Mikel Antza, saben que la direcció
d'ETA decidí abandonar la violència a finals del 2003. Però la
decisió es torbà dos anys més a fer-se pública, amb l'alto el foc
del 22 de març de 2006. Otegi coneixia també la decisió d'ETA, i
per això afirmà de manera tan rotunda l'11 de març de 2004 que ETA
no havia estat l'autora de l'atemptat massiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.