Maragall diu que el Principat té el que més s'assembla a un Estat de la UE

Creu que ara l'Estat «queda pràcticament residual» a Catalunya

TW
0

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, afirmà ahir, coincidint amb l'entrada en vigor del nou Estatut, que Catalunya «és, de tots els territoris d'Europa que no són estats, el que més s'assembla a un Estat» perquè «pot fer el que vulgui en aquest moment». Segons apuntà el president en el transcurs d'un acte de celebració de l'entrada en vigor de l'Estatut, realitzat al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, amb només 31 habitants, «avui és un dia assenyalat» perquè «tenim una nova llei potent i que ens dóna una gran capacitat d'actuació en tots els terrenys».

«Som en un món diferent afirmà- i no hi ha exèrcits que valguin que no siguin els de la intel·ligència, els de la tecnologia i els del treball i, en aquest món, a aquesta Europa i aquesta Espanya, Catalunya té molt que dir». «Ja no hi ha fronteres -afegí- podem tractar igual amb Tolosa que amb Aragó» ja que «ara hi ha el que jo anomèn l'euroregió», i «nosaltres tenim una agricultura molt important, tecnologia, biotecnologia i res ens pot frenar en aquest moment».

En opinió del president de la Generalitat, tanmateix, hi «ha una assignatura pendent, que és el Mediterrani. «Europa no té la força que hauria de tenir. Té un poder sobre el seu entorn nul, i hauria de mirar a la Mediterrània». «Catalunya -apuntà- ha de mirar als amics del nord i, entre tots, fer una Mediterrània pacífica que miri els amics del sud, amb intel·ligència i afecte».

«Europa pot fer-ho però necessita un projecte, i això començarem a fer-ho des d'aquí, des de Sant Jaume de Frontanyà, perquè des d'aquí naixerà no només Catalunya, sinó una Europa més potent» encara que això «hem de dir-ho modestament», apuntà el president català. Segons Maragall, «tenim una Espanya amiga, que ens entén, que ens ha aprovat un Estatut fort, valent, important, que ens permet fer pràcticament el 80% de la despesa pública des de la Generalitat i els ajuntaments, i l'Estat queda pràcticament residual», sentencià.