Catalunya dóna un aclaparador sí a l'Estatut amb una baixa participació

Tanmateix, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté, va voler deixar clar que ambdues consultes no són comparables, a causa que «era un dia feiner» i «amb una forta càrrega emotiva, política i històrica».

Amb un ampli «sí» garantit i sabut per avançat, la batalla política se situarà en els pròxims dies en els percentatges de participació, que no han cobert les expectatives del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i del president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Ambdós havien situat l'«èxit» del referèndum en unes xifres de participació per sobre del 50 per cent, encara que sí que han cobert les seves esperances d'un suport «contundent» del sí per sobre del 70 per cent dels vots.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, la participació de la població catalana en el referèndum de l'Estatut fou del 49'42 per cent. Un tímid percentatge que entela aquesta victòria del sí, amb el 73'9 per cent dels vots, i que és superat pels percentatges d'abstenció, que ascendeix fins al 50'58 per cent. Tanmateix, la derrota és la dels partits i plataformes que promulgaren el no al text estatutari, aquesta opció només va rebre el 20'76 per cent dels suports.

Des de la Transició, a Catalunya s'han celebrat tres consultes: la de l'Estatut de Sau de 1979, la de l'entrada a l'OTAN el 1986 i la del projecte de Constitució Europea, el 2005. La comparació amb l'Estatut de 1979 menyscaba encara més els resultats del nou text aprovat: per aleshores, un 59'7 per cent dels catalans sortí al carrer per aprovar la reforma amb un suport del 88'15 per cent. És a dir, deu punts percentuals menys quant a participació i quinze quant a suport de la reforma.

Així mateix, el conseller de Governació, Xavier Sabaté, va voler recalcar que comparar una consulta amb l'altra no és procedent en aquest cas, ja que les circumstàncies que varen envoltar ambdues són diferents. «Era un dia laborable i amb una forta càrrega emotiva, política i històrica i s'acabava de recuperar la democràcia», assenyalà, subratllant que la consulta celebrada ahir va transcórrer en un dia festiu. A més, explicà que el vot per correu en el referèndum és «sensiblement més alt» que en el de la Constitució Europea i al registrat en les eleccions autonòmiques del 2003. En total, 37.000 electors exerciren el seu dret a vot per correu.

Malgrat que el percentatge de participació va ser menor que a la consulta de 1979, no ha estat un dels referèndums que menor interès ha despertat entre els catalans. Així, per sota del 49'4 per cent d'ahir, se situa el 40'98 per cent d'electors que acudiren a la consulta sobre la Constitució Europea, que va tirar endavant amb el 59'4 per cent. Per contra, referèndums sobre la Constitució espanyola el 1978 -amb el 67'91 per cient- i el d'ingrés d'Espanya a l'OTAN -amb un 62'99 per cient- mobilitzaren més participació a Catalunya.

Per províncies, la participació més alta es va registrar a la Lleida (51'67%) on hi hagué 74'67% vots favorables i 19'24% en contra. La segueixen Girona, amb un 50'72% de participació, i 74'64% de quota contra els 19'24% «nos» i Barcelona amb una participació del 49'26%, i el 73'95% de vots favorables, davant el 20'81%. Finalment, Tarragona és la província amb els índexs d'abstenció més alts (51'88%) registraren una participació del 48'12%, un 72'39% de vots pel sí i un 22'51% pel no.

Finalment, el vot en blanc ha estat superior a la mitjana de les eleccions, amb un 5'34 per cent dels vots, repartit un poc per la geografia catalana, i no té un significat especial per aquest motiu.

En conseqüència, la participació ha estat «salvada» per la capital del Principat, Barcelona, que va tenir una participació del 52'71%, i el «sí» va ser la suma de les altes votacions de la Catalunya central i Terres de l'Ebre, enfront d'una baixa votació comarques del cinturó de Barcelona, tradicionalment d'esquerres.