Un total de 5.309.767 catalans estan citats avui a votar en el referèndum sobre l'Estatut, amb el qual es posarà fi a un procés de reforma que començà fa més de dos anys, en cas que els ciutadans optin majoritàriament pel 'sí'. Vetlant per la seguretat, 9.600 agents dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia, fet que suposa 1.000 agents més que en l'últim referèndum que es féu a Catalunya, el de la Constitució europea, del 20 de febrer de 2005.
El 25 d'octubre de 1979 s'aprovà l'Estatut en vigor, amb 2.327.038 vots a favor (88'1%) i 204.957 en contra (7'8%). Un total de 93.784 electors deixaren les seves paperetes en blanc (3'5%), mentre que 12.576 (0'48%) van emetre un vot nul. La major participació es registrà a Girona, on un 63% dels electors van acudir a votar, mentre que a Tarragona la participació va ser del 54%. La demarcació més favorable a l'Estatut va ser la de Lleida, amb un 90% de vots afirmatius, seguida per Tarragona, amb el 86%.
El pronunciament avui dels electors catalans sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya posarà fi a un llarg procés que ha marcat en bona mesura la vida política espanyola dels dos darrers anys i que ha tingut repercussions en gairebé tots els nivells.
La ruptura del tripartit a Catalunya, la consegüent pèrdua del suport parlamentari d'ERC al Govern central, l'acostament entre el PSOE i CiU, el distanciament que fou creixent entre socialistes i populars en matèria territorial i una indubtable influència en els processos de reformes en altres comunitats són alguns dels efectes de l'Estatut que avui se sotmet a votació. Tots ells sense comptar la crispació política i mediàtica generada i les dissensions internes que ha causat, de manera més o menys confessada, en gairebé tots els partits: des dels intercanvis d'opinions discrepants en el PSOE amb Maragall, Montilla, Bono i Rodríguez Ibarra com a principals actors, als que van protagonitzar Josep Piqué i la direcció estatal en el si del PP.
Tampoc no se'n van deslliurar, en una mesura o una altra, CiU, el president del qual, Artur Mas, va assumir de forma personal un paper decisiu en pactar directament aspectes fonamentals del text amb el president Rodríguez Zapatero, i ERC, que va tenir els seus estira-i-arronses fins a decidir el sentit del seu vot en la consulta d'avui.
Amb tot, l'efecte més vistós del procés va ser sens dubte la ruptura del tripartit (PSC-ERC-ICV) format després de les eleccions de 2003 a Catalunya i que no va poder resistir els canvis introduïts al text pel PSOE i CiU amb el suport d'un dels socis (IU-ICV) i l'oposició de l'altre (ERC).
De manera que la recta final del procés la va haver d'afrontar el Govern de la Generalitat ja com a bipartit i amb l'horitzó d'unes eleccions anticipades abans de cap d'any marcades pel dubte, no aclarit encara, de si Maragall repetirà com a candidat socialista.
Com en un dòmino, la caiguda de la fitxa del tripartit va empènyer la següent, ja a nivell estatal, i el PSOE va perdre un dels dos socis parlamentaris que l'acompanyaven des de l'inici de la legislatura, ERC.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.