Zapatero anunciarà el juny als partits l'inici del diàleg amb ETA

Proposarà reconèixer les víctimes del terrorisme en el preàmbul de la Constitució

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en la Festa de la Rosa.

TW
0

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir al municipi biscaí de Barakaldo que el pròxim mes comunicarà als partits l'inici del diàleg amb ETA per posar fi a la violència. A més, assegurà que proposarà a les formacions polítiques la inclusió, en el preàmbul de la Constitució, d'un reconeixement a les víctimes del terrorisme.

A l'inici de la seva intervenció davant dels milers d'afiliats socialistes desplaçats fins a la localitat per participar en la tradicional Festa de la Rosa, Rodríguez Zapatero recordà que abans que es declaràs l'alto el foc per part d'ETA, fa dos mesos, ell ja havia transmès a la societat espanyola «i especialment a la societat basca» la possibilitat que es materialitzàs «el principi de la fi». «Molta gent -apuntà- deia que eren quimeres, bons desigs, i va arribar l'alto el foc d'ETA».

Davant dels «dubtes, temors i incerteses» d'alguns, insistí ahir en «la tenacitat i la determinació absoluta del Govern per veure el final de la violència a Euskadi i a tot Espanya».

També rememorà les seves paraules, després de l'alto el foc permanent, de prendre's «un temps» per avaluar «l'abast, la voluntat i les possibilitats d'assolir el final de la violència». «Avui vull dir que, tal com vaig anunciar, el pròxim mes comunicaré a les forces polítiques l'inici del procés del diàleg per veure el final de la violència amb el grup ETA», manifestà.

Encara que admeté la possibilitat que existeixin «dubtes raonables» sobre l'objectiu, va assenyalar que l'Executiu es marcarà «l'objectiu de la pau per raons de passat però, abans que res, per raons de futur perquè Euskadi visqui en pau i en llibertat».

El president de l'Executiu al·ludí a les víctimes del terrorisme, amb les quals la democràcia «té un deure», i avançà la seva intenció de promoure'n la inclusió d'un record en el preàmbul de la Carta Magna.

«És el meu propòsit proposar el reconeixement del dolor de les víctimes en el millor homenatge que podem fer: recordar-les al llibre de la convivència, la memòria de les víctimes en la Constitució, i així ho proposaré a la resta de les forces polítiques», assegurà.

Es referí a la necessitat de fer «passes fermes», encara que «sense presses i sense ansietat», perquè, després de 30 anys de violència, «el Govern es prendrà el temps necessari perquè cada passa que faci sigui una passa irreversible a la bona direcció, en la que volen els ciutadans, i que asseguri que mai més no es tornarà a veure la violència». «I si aquells que han abraçat, defensat, fet costat a la violència fan una passa, la democràcia sabrà fer les seves», va afegir.