L'Audència retarda per primera vegada l'excarceració d'un etarra

S'aplica la nova doctrina del Suprem sobre redempció de penes

TW
0

La Secció Primera del Penal de l'Audiència Nacional ha retardat per primera vegada l'excarceració d'un membre d'ETA, en aplicar la nova doctrina del Tribunal Suprem sobre redempció de penes que es va establir en estudiar el cas d'Henri Parot. Es tracta de José Ignacio Gaztañaga Bidaurreta, que anava a ser excarcerat el pròxim dia 29 i no abandonarà la presó fins el 21 de març de 2018.

A partir del cas Parot, les redempcions s'aplicaran en cada una de les condemnes que tingui el reclús i no sobre els 30 anys de compliment màxim, com es feia fins ara, fet que suposa que molts presos vegin retardada la seva excarceració en més de deu anys.

Gaztañaga, detingut el 29 de març de 1988 i amb condemnes fermes des de 1997, anava a ser excarcerat el pròxim dia 29, gràcies a les redempcions de pena previstes en el Codi penal de 1973. Tanmateix, en estudiar el recurs que va interposar davant del Suprem Henri Parot contra l'acumulació de condemna que li havia realitzat l'Audiència Nacional, va establir una única acumulació de penes amb un compliment màxim de 30 anys.

En el cas de Gaztañaga, condemnat a 153 anys de presó, estava previst que fos excarceràs el pròxim dia 29, però el passat dia 22 la Secció Primera del Penal va dictar una providència en la qual s'estableix com a data de liquidació de condemna definitiva el 21 de març de 2018, així com es va establir el febrer de 1997 quan van ser declarades fermes les seves condemnes.

Gaztañaga, que va formar part del comando Araba i del Bellotxa, va ser jutjat el setembre de 1994 a l'Audiència Nacional per l'atemptat comès la nit del 21 de maig de 1987 amb una «bomba trampa» contra el bar Naira de la localitat guipuscoana d'Escoriaza, on suposadament es realitzaven operacions de tràfic de droga.