Una maniobra agressiva en adverses condicions causà l'accident d'Herat

Cinc mesos i mig després que es produís el tràgic esdeveniment, el 16 d'agost de l'any passat, el ministre de Defensa, José Bono, presentà les conclusions del tercer i definitiu informe que n'ha elaborat la Comissió d'Investigació Tècnica d'Accidents d'Aeronaus Militars (CITAAM). El propi ministre ha demanat ja la compareixença urgent al Congrés dels Diputats per donar compte a la Cambra del contingut de l'informe.

El document apunta tres factors com els més rellevants en aquest accident: el perfil de vol de risc amb maniobres d'adaptació al terreny, les condicions meteorològiques («vents forts amb ratxes» i «il·luminació solar molt intensa», segons esmenta l'informe) i orogràfiques adverses i l'execució d'«una possible maniobra agressiva a molt poca alçària del sòl». La llum, junt amb els tons blancs de l'orografia, pogueren provocar, segons les conclusions, l'efecte de difuminar els relleus del terreny.

Bono explicà que, segons l'informe, el pilot de l'helicòpter espanyol no duia connectat en el moment del sinistre el radar altímetre, amb el qual no podia determinar amb precisió l'alçària a què volava. El ministre, però, assegurà que no fou aquest un factor determinant de l'accident, ja que els investigadors que elaboraren l'informe no l'inclogueren entre les causes probables del sinistre.

Entre les qüestions que pogueren contribuir que es produís l'accident, l'informe parla de diversos factors humanes, tals com l'estrès produït per un vol «en un ambient d'amenaça», que el pilot es concentràs per un moment en algun factor extern o l'excés de confiança del pilot després de mesos realitzant el trajecte en què es va produir l'accident.