La primera jornada del debat sobre l'estat de les autonomies serví perquè José Luis Rodríguez Zapatero anunciàs la seva aposta d'atorgar a les comunitats autònomes més capacitat de decisió sobre els seus tributs. A més, a l'hora d'abordar la polèmica qüestió del finançament autonòmic, el president del Govern central assegurà que el nou sistema s'ha d'establir a través d'una llei estatal, consensuada entre tots els territoris. Zapatero recordà que la reforma del model de finançament és un dels compromisos que va adquirir quan encara era aspirant a ocupar la Moncloa i que els canvis que es produeixin han d'incidir en la millora de l'autogestió de les CA.
Sense concretar la seva proposta més enllà dels grans trets, el cap de l'Executiu advocà per un sistema de finançament que garanteixi la suficiència financera de l'Estat i les autonomies. Per assolir aquest objectiu, considera necessari «que les comunitats augmentin les seves facultats, normatives i de gestió, sobre els imposts pagats pels seus ciutadans». De tota manera, a continuació va advertir que l'administració central no pot renunciar a mantenir aquells imposts que constitueixin «la soca del nostre sistema fiscal».
Pel que fa a la fórmula per la qual s'ha de configurar el futur sistema de finançament, Zapatero manifestà que aquesta ha de basar-se en la concertació i el consens entre tots els territoris en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. L'al·locució del president del Govern espanyol va estar farcida de referències a la relació entre les distintes administracions. El socialista advocà per enfortir el paper de la Conferència de Presidents autonòmics que, en la seva opinió, hauria de ser precedida d'altres reunions preparatòries «més àgils». Tanmateix, aquestes conferències «han de servir per solucionar conflictes enquistats, com va demostrar la recent negociació en matèria de dèficit sanitari». El procés de reforma dels diferents estatuts d'autonomia ocuparen una part del parlament del president. Abans de reiterar que aquestes reformes han de basar-se en el consens i el respecte a la Constitució, Zapatero subratllà que aquest procés «ha aflorat amb més força com a conseqüència del deteriorament infligit a la lògica de l'Estat autonòmic» durant la legislatura anterior, en el qual es retallà l'espai d'autogovern i es debilità el diàleg...».
Zapatero considera que les reformes estatutàries només tenen sentit «si incrementen la cohesió social i no es converteixen en elements de fractura en el si de cada comunitat».
D'altra banda, la reforma del Senat és considerada pel líder del Govern socialista com una mena d'extensió d'altres canvis que s'estan gestant (reformes dels estatuts, del model d'Estat...). Per aquest motiu, declarà que la Cambra Alta ha de renovar-se fins a convertir-se en una vertader instrument de representació territorial. Rodríguez Zapatero informà que, a principis del 2006, el Consell d'Estat ha de presentar la seva resposta respecte de les que haurien de ser les línies mestres de l'esmentada reforma. En aquest punt, es limità a comentar que «la futura configuració del Senat hauria d'ajustar-se a les peculiaritats del sistema espanyol de distribució territorial del poder polític, tant respecte de les funcions com de la composició i de la pròpia institució de la Cambra».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.