Aznar: «L'Estatut de Catalunya és el de la divisió territorial»

González assegura que no li agrada, però demana evitar enfrontaments entre CA

José María Aznar, president de la FAES, amb el president del PP, Mariano Rajoy.

TW
0

L'expresident del Govern Felipe González es pronuncià ahir per primera vegada sobre el projecte d'Estatut de Catalunya, subratllant que la unitat d'Espanya no està en perill per la reforma, per la qual cosa reclamà a la classe política responsabilitat i assossec per evitar enfrontaments entre comunitats autònomes i per no crispar els estats d'ànim dels ciutadans. Mentrestant, un altre expresident del Govern, José María Aznar, també opinà sobre la reforma i assegurà l'estratègia més correcta a seguir contra «l'Estatut de la divisió» és la que ha pres el líder del PP, Mariano Rajoy, qui, després de criticar durament el projecte català, assegurà que li agradaria defensar amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, «els interessos de les persones i no dels territoris», encara que, afegí, «ell no vol».

«La pregunta que he eludit fins ara és si m'agradava l'Estatut. No em sembla bo, per tant, no m'agrada». Així trencà González el seu silenci respecte a la reforma estatutària catalana, després del qual subratllà que, abans que res, és una proposta i que ha de passar «lògicament» pel tràmit institucional de les Corts. També recalcà que la unitat d'Espanya no està en perill, «allò que pot estar en risc és una vertebració eficient de l'espai públic que compartim», però només si es fa malament.

En tot cas, González féu una crida a la calma demanant el final de «la confrontació amb desqualificacions» entre comunitats, ja que els líders polítics «tenen una enorme responsabilitat sobre els estats d'ànim dels ciutadans». L'expresident subratllà d'aquesta manera que no es pot crear «de cap manera un indici d'enfrontament. S'ha de calmar el debat, no desqualificar, no insultar, sinó donar arguments».

A la crida de González contestaren tant Aznar com Rajoy a l'«Observatori FAES». Aznar incidí en el fet que «l'Estatut de la divisió» o «la reforma constitucional encoberta» és un canvi de règim polític i una norma intervencionista, que durà una «tempesta de la deslocalització, de la decadència i de la fallida de la prosperitat».