ETA posa quatre bombes quan parla de diàleg en un comunicat

Esclataren als jutjats de Berriozar, Ordizia, Amurrio i Gernika

TW
0

ETA féu esclatar en la matinada de dilluns al dimarts quatre bombes d'escassa potència, d'entre mig i un quilo d'explosiu, al costat dels jutjats de la localitat navarresa de Berriozar, la guipuscoana d'Ordizia i els biscaïns d'Amurrio i Gernika. Els atemptats coincidiren amb la difusió d'un nou comunicat de l'organització terrorista en el qual assegura que està disposada a negociar, encara que no per aconseguir una reforma estatutària com la que s'està impulsant a Catalunya.

Les quatre explosions es produïren entre les 2.00 i les 8.40 hores. La primera bomba esclatà a Berriozar, al costat del Jutjat de Pau. L'artefacte era a l'interior d'una bossa. Es van produir desperfectes en mobiliari i en material informàtic, i altres danys provocats per l'aigua que utilitzaren els Bombers per apagar el foc.

Pocs minuts després, a les 2.30 hores, es produí l'explosió a la localitat guipuscoana d'Ordizia. La bomba estava col·locada al costat dels jutjats. L'entrada i la persiana de l'edifici quedaren afectats. A les 7.40 hores tingué lloc l'atemptat d'Amurrio, també al costat de la seu judicial.

L'última bomba esclatà a les 8.40 hores, també prop d'on es troben els jutjats. En aquesta ocasió, hi hagué una telefonada en nom d'ETA al diari Gara quinze minuts abans. L'Ertzaintza, que confirmà hores després per mitjà del Departament d'Interior que l'organització estava darrere dels atemptats, acordonà la zona fins que es produí la deflagració.

Les tres bombes que esclataren a Euskadi, segons un portaveu del Departament d'Interior, estaven compostes per entre mig i un quilo d'un explosiu encara per determinar. Es desconeix la composició de la bomba de Berriozar, encara que segons explicà el delegat del Govern a Navarra, Vicente Ripa, tenia un temporitzador. A més, assegurà que un testimoni va veure un home encaputxat en els voltants abans que es produís l'explosió.

ETA perpetrà els atemptats pocs minuts després de remetre un nou comunicat en el qual manifesta la seva «ferma voluntat» d'avançar en la resolució del «conflicte» basc «mitjançant la negociació i l'acord». Assegura que no té intenció de dialogar per aconseguir «una reforma estatutària similar a la pactada al Parlament de Catalunya».