PSOE i PP no inclouen les llengües cooficials en l'acord del reglament

Entre les principals mesures de l'acord, destaca la celebració de debats d'actualitat en ple i en comissió i d'una interpel·lació de mitja hora del cap del Govern, que fins ara només contestava preguntes de cinc minuts en la sessió de control.

Per la seva banda, els grups minoritaris continuaran posant com a condició perquè s'aprovi un nou text que es permeti l'ús del català, el gallec i l'euskera, el que socialistes i populars reserven per al Senat.

Zaplana suggerí que el fet que aquest assumpte no es tractàs en la negociació i que qualsevol mesura hagi de ser pactada amb el PSOE, tancaria la possibilitat que es reguli l'ús de llengües diferents al castellà. Recordà que el seu grup és contrari al règim lingüístic que demanen els nacionalistes, fet pel qual tancà aquest assumpte dient: «La nostra posició és molt coherent i sensata i ens semblava que no feia falta treure el tema».

Alfredo Pérez Rubalcaba va reconèixer la dificultat d'arribar a un acord sobre aquesta qüestió, encara que assenyalà que el seu grup intentarà solucionar-lo en els pròxims mesos.

Per la seva banda, els grups parlamentaris del PSOE i ERC tornaren a rependre ahir horabaixa les negociacions per cercar una fórmula que permeti incloure en el nou reglament un ús limitat de les llengües cooficials. La idea és que les dues parts facin concessions per poder arribar a un punt de trobada entorn de la proposta llançada pel president del Congrés, Manuel Marín.

El febrer passat, Marín aprovà una resolució que permetia un ús breu del català, el gallec i l'euskera, sempre que l'orador traduís la seva intervenció i proporcionés una versió en castellà als taquígrafs perquè poguessin reproduir-la en el diari de Sessions.

Però, setmanes després, Marín optà per suspendre aquesta pràctica perquè va entendre que els republicans estaven abusant de la proposta i instà els grups parlamentaris a arribar a un acords sobre el tema en la ponència de reforma del reglament.