L'Audiència admet la querella de l'AVT contra el PCTB per col·laborar amb ETA

El jutge, en contra del criteri del fiscal Jesús Alonso, que demanà que la querella no fos admesa a tràmit, explica que de la instrucció de diferents causes seguides al Jutjat Central d'Instrucció número 5 -entre les quals l'oberta contra Batasuna pel finançament d'ETA- «es conclou en grau de seriosa probabilitat» que l'entramat terrorista no només es compon del front militar sinó també, en un «desdoblament funcional», de diferents fronts, com el politicoinstitucional o el de masses. «Dins d'aquesta conjuntura real, apareix la intervenció en l'últim procés electoral del PCTB, donant cobertura aparent, sense perjudici del que pugui resultar de la instrucció, a aquesta voluntat inequívoca d'ETA, manifestada des de la mateixa constitució d'Herri Batasuna l'any 1979», assenyala.

Afegeix que «partint de l'anterior, podent el PCTB pel seu comportament electoral afavorir les pretensions de l'organització terrorista ETA, manifestades per ella mateixa, d'instrumentalitzar les institucions democràtiques en benefici de les seves finalitats il·lícites, és procedent admetre a tràmit la querella», que es dirigeix contra Juan Carlos Ramos Sánchez, Aritz Blázquez Díez, Javier Ramos Sánchez i Juan Manuel Rodríguez Hernández, membres fundacionals de PCTB, i contra els que componien la seva junta directiva.

Això no obstant, l'acte no imputa a PCTB «successió en el designi de Batasuna», ja que, explica, en aquest supòsit convindria parlar d'integració en organització terrorista, delicte que s'imputa als dirigents abertzales processats en la causa contra el finançament d'ETA a les herriko tavernes.

La resolució afirma que no són d'aplicació «els principis o criteris dels quals extreure la successió entre 'organitzacions polítiques', tal com s'exposava en la sentència de 27 de març de 2003 d'il·legalització d'HB-EH-Batasuna», perquè l'acusació que pesa sobre els membres de la direcció del PCTB és la d'«un tercer, no integrant de l'organització».