Galícia tria avui donar a Fraga el 5è mandat o que governin PSOE-BNG

Sigui quin sigui el veredicte de les urnes, s'espera que els gallecs acudeixin en massa a dipositar el seu vot després d'una campanya que s'ha desenvolupat sense debat, però sí amb molts d'insults, retrets i polèmiques i, sobretot, amb una presència important de líders estatals del PSOE i del PP. Mariano Rajoy ha destacat per sobre de tots, però el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, també ha tingut una participació molt activa.

El nom propi d'aquestes eleccions, per bé o per mal, és el de Fraga. El president de la Xunta ha gaudit ja de quatre majories absolutes a Galícia i aquests comicis són els que més possibilitats ofereixen que no revalidi el resultat de fa quatre anys. Gairebé totes les enquestes vaticinen que el PP no aconseguirà la majoria absoluta, l'únic resultat que no deixaria l'Executiu gallec a l'abast d'un més que probable pacte entre el PSOE i el BNG. Ni Emilio Pérez Touriño ni Anxo Quintana no n'han parlat de manera oberta, però gairebé ningú no dubta que pactaran si en tenen l'oportunitat.

Fraga també s'ha vist afectat pel debat sobre la seva successió. El dirigent assegura que té forces per aguantar tota la legislatura i fins i tot s'ha assegurat, tal vegada amb un punt d'ironia, que és «menys probable» que sigui el candidat del PP d'aquí a quatre anys. Pérez Touriño i Quintana estan convençuts que Fraga deixarà el poder aviat en mans d'un successor. I molts de noms d'entre els populars entren en aquest debat: Xosé Cuiña, José Luis Baltar i, sobretot, els dos vicepresidents que nomenà Fraga, Alberto Núñez Feijóo i Xosé Manuel Barreiro.

Si el veterà líder no obté la majoria absoluta, l'escenari més probable és un Govern format pel PSOE i pel BNG. Pérez Touriño ja es presentà als comicis de fa quatre anys, en els quals aconseguí un ascens del vot socialista. Encara que no va col·locar el seu partit com el segon més votat, evità el daltabaix que moltes enquestes vaticinaven.