Peñafiel és condemnat a 46 anys pel doble crim de la Comandància d'Albacete

Peñafiel fou condemnat a 20 anys de presó per atemptat amb resultat de mort del comandant mallorquí Isidoro Turrión, a 16 anys per assassinat amb traïdoria de Francisco Naharro, a nou per atemptat amb resultat de lesions de Lázaro Gabaldón, i a 14 mesos per tinença il·lícita d'armes. Els fets pels quals fou condemnat Peñafiel ocorregueren el 17 de juny de 2003, quan el tinent coronel entrà a la caserna d'Albacete i matà a tirs el segon cap, el comandant Isidoro Turrión, i el metge Francisco Naharro, i ferí de gravetat el cap d'aquestes dependències, Antonio Lázaro Gabaldón.

El Tribunal determinà a més la pèrdua de condició de guàrdia civil de Peñafiel, la seva inhabilitació absoluta per exercir càrrec públic i la prohibició del dret de rebre o comunicar-se amb les víctimes durant deu anys a comptar des del compliment de la condemna, segons fonts de l'acusació.

El fiscal i l'acusació particular sol·licitaren en les seves conclusions 62 anys de presó per al tinent coronel, pena que el tribunal militar va rebaixar tenir en compte com a circumstància analògica el trastorn de personalitat mixt amb trets paranoides i narcisistes que patia Peñafiel, i que va poder incidir en el fet que no controlàs els seus actes el dia dels fets.

Els membres del Tribunal que enjudiciaren Peñafiel varen citar al matí els advocats per firmar l'acta del judici oral i els procuradors per notificar-los la sentència, en la qual a més determinaren que l'Estat respongui subsidiàriament per les indemnitzacions a les víctimes o els seus familiars.

Es presentaren les proves documentals i varen comparèixer al voltant de quaranta testimonis i perits, com també el processat. Tant la defensa com l'acusació qualificaren la sentència de «moderada» i «amb molt de sentit comú».