Ibarretxe aposta per un Govern tripartit en minoria i rebent suports puntuals

Zapatero exigeix el PP que s'interessi més en acabar amb ETA que en criticar el Govern

El lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, analitzà les eleccions basques.

TW
0

El lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, pretén començar la legislatura governant en minoria de nou amb el tripartit (PNB, EA i Ezker Batua), aconseguint suports puntuals dels altres partits, especialment d'Aralar. Aquesta és l'aposta també dels altres dos socis del Govern basc. I el pla Ibarretxe segueix sobre la mesa, ja que el mateix Ibarretxe el definí com «una referència» del debat que vol obrir amb tots els partits bascs. El PSE estarà a l'espera que Ibarretxe aconsegueixi o no els suports necessaris per governar. Si no ho fes, Patxi López podria postular-se com a candidat a lehendakari, encara que el PSOE acordà a la reunió de la seva Executiva dilluns que no dificultarà el procés de formació del nou Govern, que correspon encapçalar al PNB com a força més votada.

Ibarretxe, en la seva primera anàlisi del panorama polític després de la nit electoral, assegurà que hi ha tres possibilitats de Govern. La primera, pactar amb el PSE. La segona, fer-ho amb el Partit Comunista de les Terres Basques. I la tercera, continuar amb el Govern tripartit, amb EA i EB, i aconseguir suports puntuals d'«Aralar i la resta de partits polítics», entre els quals va incloure fins i tot el PP.

El dirigent nacionalista gairebé va descartar les dues primeres possibilitats i va insinuar una aposta per la tercera. Va dir que per pactar amb els socialistes o amb l'esquerra abertzale és necessari un acord previ «per a la normalització política, basat en el dret del poble basc a decidir el seu futur, en la necessitat de pactar que hi ha entre Euskadi i Espanya per establir el model de convivència en el futur i en el qual la violència d'ETA ha de desaparèixer». «Si no existeix aquest acord, jo no veig la possibilitat de confeccionar acords de govern», sentencià.

D'altre costat, el resultat de les eleccions basques provocà moments de tensió a la sessió de control al Govern al Congrés i també després.

El president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, exigí al PP lleialtat en la política antiterrorista i que mostri almenys el mateix interès a acabar amb la violència que a criticar l'Executiu. El president popular, Mariano Rajoy, l'advertí que l'estratègia que ha seguit amb Batasuna i amb el PCTB «li pot esclatar a les mans». «Amb jo no compti», afegí, en aquesta estratègia. En resposta, Zapatero va dir que les urnes obliguen a tots els partits a unir-se per l'objectiu d'acabar amb la violència.

També li respongué que, després d'escoltar José María Aznar, no el sorprenia allò que Rajoy havia dit i, per això, acusà el PP de «posar en dubte el compromís del Govern en la lluita contra ETA».