L'Audiència condemna Scilingo a 640 anys per participar en 'vols de la mort'

Davant d'una gran expectació del públic i els mitjans de comunicació, el ponent de la sentència, el magistrat de la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, José Ricardo de Prada, llegí ahir en una vista pública i en presència de l'exmilitar, que romangué impassible, l'extensa resolució de 209 folis, davant una sala estibada.

D'aquesta manera, el tribunal considera provat que Scilingo va conèixer el pla elaborat per l'Armada per lluitar contra la subversió abans del cop militar del 24 de març de 1976 a l'Argentina, ja que va participar en la seva condició d'oficial en dues reunions mantingudes a Puerto Belgrano, on es donaren les directrius d'aquella acció.

L'objectiu era «combatre tot el que fos contrari a la ideologia occidental i cristiana» amb un pla que «tenia el visitiplau de la jerarquia cristiana» i que incloïa «operacions ràpides, interrogatoris intensos, pràctica de tortures i un sistema d'eliminació física mitjançant vols sense destinació», una pràctica que era duita a terme pels denominats «grups de feines».

En relació amb la participació d'Scilingo en aquest pla, el tribunal explica que s'incorporà poc abans de Nadal de 1976 a l'Escola de Mecànica de l'Armada -ESMA- i que «pretenia formar part» del grup de feines que hi funcionava, però que al final «es va haver de conformar» a ser cap d'electricitat.

Tanmateix, aquest fet no li va impedir participar, «igual que el noranta per cent dels oficials», en dos «vols de la mort» en els quals va tirar a la mar vives un total de 30 persones sedades abans amb Pentotal.

Durant el seu primer vol, que tingué lloc en la primera quinzena de juny de 1977, tiraren a la mar 13 persones obligades, abans de rebre el narcòtic, a «ballar amb música brasilera en una especial broma macabra».