El Congrés rebutja les esmenes de PP i CiU a la llei del matrimoni gai

La resta de partits recalquen el dret d'igualar-se amb tota la societat

TW
0

El projecte de llei per regular l'accés al matrimoni per part de parelles del mateix sexe va superar ahir el seu primer tràmit parlamentari en el ple del Congrés dels Diputats. El document va passar el tràmit malgrat els vots en contra de PP i de CiU, que van justificar el seu rebuig en raons terminològiques. Tanmateix, la resta dels grups van posar èmfasi en la necessitat que aquest col·lectiu iguali els seus drets als de la resta de la societat.

El text de l'Executiu preveu la modificació de diversos articles del Codi civil relatius a la unió matrimonial de manera que s'equiparin els drets de les unions entre gais, lesbianes i transsexuals amb el de les parelles unides per un matrimoni tradicional. Entre aquests drets s'hi inclouria el de la pensió, l'herència i l'adopció.

Com és la constant des que es va presentar el text, els arguments en contra van pivotar entorn de la terminologia d'aquestes unions. PP i els diputats democristians de CiU van presentar sengles peticions de devolució del text, que no van ser acceptades.

Els populars entenen que la seva postura coincideix amb el plantejament del Consell d'Estat i d'altres institucions, com el Consell general del Poder Judicial i encaixa millor amb la definició que realitza la Constitució del matrimoni.

De fet, aquest grup ha registrat al Congrés un text alternatiu que ofereixi una figura jurídica a les parelles formades per persones del mateix sexe «sense alterar la institució matrimonial». La diputada Ana Torme creu que aquesta reforma no és «gens pacífica i és molt controvertida per a una qüestió transcendent en la qual el Govern hauria de cercar el màxim consens». En relació amb les adopcions, Torme es pregunta si no es condicionarà el lliure desenvolupament de la personalitat dels al·lots adoptats.

Per la seva part, els quatre diputats democristians d'Unió (una de les dues formacions de CiU) van rebutjar el projecte del Govern en entendre que el menor té dret «a un pare i a una mare que el cuidin».