Els ciutadans de Balears recorden en silenci les víctimes de l'11-M

Les portes del Govern balear, la Delegació del Govern, els consells insulars, els ajuntaments i altres institucions oficials, les banderes de les quals onejaven a mitja asta en senyal de dol, com també els centres de feina, els carrers i les places de les ciutats foren l'escenari de les aturades de cinc minuts, acompanyades així mateix per la interrupció de diversos serveis de transport i de l'activitat en comerços i a les empreses.

Els operaris dels Serveis Ferroviaris de Mallorca es volgueren afegir a l'homenatge i també aturaren el seu recorregut o feren sonar les seves botzines. El president del Govern balear, Jaume Matas, que es concentrà amb gairebé tots els seus consellers a les portes del Consolat de la Mar, afirmà després dels cinc minuts de silenci que la d'ahir era una jornada «per honorar» els morts. «No els podem oblidar, però tampoc no volem oblidar-nos-en», remarcà.

En una declaració institucional aprovada pel Consell de Govern, s'hi destacà que «la ferida» que deixà en tots els espanyols la matança de l'11 de març «és tan profunda, que no cicatritzarà mai mentre quedi un sol terrorista que encara faci ús de les armes».

Convençut que «tot el pes de la Justícia» caurà sobre els culpables, l'Executiu balear tornà a condemnar «la brutalitat d'aquell acte tan execrable en un aniversari que «no hauria d'haver existit mai». També diposità la seva confiança «en la unitat dels demòcrates, en l'acció policíaca, en la Justícia i en la col·laboració internacional per posar fi a la infàmia» del terrorisme, que «no té cabuda» en la societat.

El delegat del Govern central a les Balears, Ramon Socias, demanà que el conjunt de la societat espanyola posi «tots els mitjans per evitar que hi hagi un brou de cultiu del qual puguin sorgir aquests fanatismes».

Socias, amb els representants principals de l'Administració estatal a les Illes -entre els quals es trobaven el cap superior del Cos Nacional de Policia, Eduardo Pérez Extremera, i el màxim responsable de la Guàrdia Civil, el coroneCristòfol Santandreu- subratllà la importància de «recordar un dels dies més durs de l'Estat» amb aquest acte.

En la mateixa concentració silenciosa, que reuní desenes de persones davant les seus de la Delegació del Govern i Correus, al carrer de la Constitució, el secretari general del PSIB-PSOE, Francesc Antich, destacà la necessitat de «compartir el dolor de tota la societat espanyola» i que els ciutadans i els partits s'uneixin davant la «xacra del terrorisme».

El vicari general de la Diòcesi de Mallorca, Andreu Genovart, que oficià una missa en memòria dels finats, manifestà així mateix la seva solidaritat amb totes les víctimes de l'11-M, en representació del bisbe, Jesús Murgui, que assisteix a la Conferència Episcopal a Madrid.

Centenars de ciutadans es congregaren a la plaça de Cort, a la qual també acudiren la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, i la batlessa de Palma, Catalina Cirer, entre altres autoritats. Munar, acompanyada per una part del Govern insular i dels consellers de la institució, remarcà la dificultat afegida que suposa combatre un terrorisme com l'islamista i considerà que l'única solució per afrontar-lo és apel·lar a «l'educació i a la cultura» com a mitjans per fomentar la tolerància i el respecte per la vida.

La batlessa insistí que tot Palma era ahir «una ciutat solidària i profunda trista» davant la situació de les víctimes i les seves famílies i advocà per «renovar el compromís per una societat en pau», separant la lluita antiterrorista del debat partidista, per al qual existeixen «altres escenaris». Amb anterioritat, la primera edil, en companyia dels membres de tota la corporació, participà en un ple extraordinari en el qual es procedí a la lectura de la declaració institucional amb motiu de l'11-M.

El president del Parlament balear, Pere Rotger, que encapçalava la concentració a l'entrada de la Cambra, expressà un «sentiment de solidaritat i de respecte» cap a les víctimes i apel·là a la unitat de les forces cíviques i dels partits polítics per eradicar el terrorisme internacional.

En tots els municipis de Mallorca, s'hi succeïren també els actes en record de les víctimes de l'11-M. Els pobles i les ciutats del Llevant guardaren entre un i cinc minuts de silenci a les portes de l'ajuntament, amb participació tant de portaveus dels partits com de ciutadans anònims. En el cas de Manacor, a l'equip de govern, encapçalat pel batle Antoni Pastor, s'hi sumaren regidors de l'oposició, treballadors municipals i funcionaris de Justícia. Així mateix, Antoni Terrasa, president del Tribunal Superior de Justícia i que era a la ciutat per presentar-se, s'afegí a l'acte.

D'una manera o de l'altra, les escoles recordaren també el desastre de Madrid. A Artà, els alumnes del centre de Sant Bonaventura participaren amb pancartes en l'acte convocat davant la Sala. També ho feren els estudiants d'Es Lledoner, a Felantix.

A la comarca d'Inca, els usuaris del servei del tren i els treballadors dels Serveis Ferroviaris prengueren part en l'emotiu recordatori. A més, molts de ciutadans anònims, polítics i centres de treball s'uniren en convocatòries espontànies a les dotze del migdia.