Marín revoca la decisió de permetre les llengües cooficials al Congrés

Segons una nota distribuïda per la Presidència, a partir de la sessió del pròxim 8 de març -aquesta setmana no hi ha Ple- «l'única llengua de treball del Congrés dels Diputats serà el castellà com a llengua oficial de l'Estat, tal com assenyala l'article 3.1 de la Constitució espanyola».

«D'aquesta manera, tota actuació o intervenció que es fes en una altra llengua comportarà la corresponent cridada a l'ordre que, si no es respecta, causarà la pèrdua de la paraula del diputat intervinent».

Aquesta determinació, que s'aplicarà a totes les iniciatives parlamentàries, tant en ple com en comissió, està relacionada amb els incidents protagonitzats per ERC, al portaveu, Joan Tardà, del qual, Marín va ordenar la passada setmana abandonar la tribuna per no haver traduït les primeres paraules en català de la seva intervenció, van explicar fonts parlamentàries.

A la nota, Marín reconeix que ha estat «un exercici inútil» intentar trobar un «espai de convivència i respecte en l'ús de les llengües» fins que el nou Reglament reguli el règim lingüístic del Congrés.

El president lamenta que l'«exercici de flexibilitat» pel qual va oferir la possibilitat d'usar llengües cooficials de manera introductòria i breu, no sembla haver estat comprès en els seus justos termes per tots els membres de la Cambra.

Del seu costat, Tardà considera «ridícula» i «desaforada» la decisió de Marín. El portaveu d'ERC assegurà que la seva formació no ha incomplert «ni una mica» aquesta fórmula, per la qual cosa atribueix el seu canvi de criteri a una certa «catalanofòbia» del president.

Tardà es demanà si Marín «ha perdut el nord» en contradir la seva decisió de fa tres setmanes. «No acceptarem que se'ns inculpi d'abusius. No serem la coartada de la catalanofòbia no controlada de Marín», avisà.