La possibilitat que la Constitució europea no sigui ratificada
en un o diversos Estats de la UE, en especial en els que sotmetran
el text a referèndum, ha despertat el debat sobre què passarà si el
Tractat no entra en vigor. Malgrat aquests riscs multiplicats
exponencialment per cada país membre, a Brussel·les sempre s'ha
eludit pensar en la possibilitat d'un fracàs, i ningú no ha
dissenyat un pla B.
El Tractat constitucional no preveu solucions jurídiques, encara
que sí una «solució política» en cas de no ratificació per un Estat
membre. El text estableix que «si, després d'un termini de dos anys
a partir de la firma del Tractat pel qual s'institueix la
Constitució, les quatre cinquenes parts dels Estats membres han
ratificat l'esmentat Tractat i un o més Estats membres han
experimentat dificultats per procedir a l'esmentada ratificació, el
Consell Europeu s'ocuparà de la qüestió».
El remei que s'ha aplicat en altres ocasions seria repetir els
referèndums, com ja es va fer per a la ratificació del Tractat de
Maastricht i el Tractat de Niça, després de les negatives de
Dinamarca i Irlanda.
Una altra possible solució seria que l'Estat el poble del qual o
parlament digui «no» es retiri de la UE. Però rebutjar la
Constitució tampoc no significa un rebuig a la UE, i aquesta és una
possibilitat que cap país ha considerat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.