Botín: «Tornaria a pagar la jubilació d'Amusátegui i de Corcóstegui»

Botín es negà ahir a contestar a les acusacions ja que les féu, segons digué, «un grup que des del 1994 persegueix insistentment» la seva entitat. Posteriorment negà, a preguntes del fiscal i de les defenses en el judici per les jubilacions milionàries, haver pagat els més de 150 milions d'euros a ambdós exalts càrrecs perquè anticipassin la seva sortida del banc i deixassin tot el poder a les seves mans.

Aquests pagaments s'acceptaren «per unanimitat» pel Consell d'Administració, es fixaren d'acord al que altres entitats internacionals estaven pagant als seus alts càrrecs i, en absolut, «es pagà una pesseta de més», segons el seu relat. «Estic absolutament convençut que aquestes xifres són les que el Consell havia de fixar», digué Botín, qui postil·là que aquest òrgan «pensa molt bé les coses i ens agrada estalviar una pesseta. Faríem el mateix si haguéssim de tornar a decidir-ho».

Davant el que asseguren les acusacions, Botín explicà que Amusátegui no cobrà els 43,75 milions d'euros per avançar la seva sortida del banc, i justificà que aquesta xifra ja s'havia pactat quan es firmà la fusió, per afegir que, en cap cas, es varià.

En el cas de Corcóstegui, la postura del banquer fou molt similar. En cap moment es «comprà la cessació» amb el pagament dels 108,1 milions d'euros perquè, de fet, la seva dimissió «fou a mi el primer al qui sorprengué», reconegué Botín, qui assegurà que intentà convèncer-lo que no se n'anàs, però no ho aconseguí.

Lluny de reconèixer que l'exconseller delegat partí per una lluita de poder contra Botín, el banquer afirmà -igual com féu en el seu moment Corcóstegui en justificar públicament la seva renúncia- que la seva sortida es degué al fet que «estava molt cansat i no podia seguir». Botín negà també que li resultàs «incòmoda» la situació de compartir el poder, així com que existissin «incompatibilitats de gestió que provocassin la sortida dels altres dos acusats».