Els grups parlamentaris d'ERC i d'IU-ICV expressaren ahir la seva satisfacció per la sol·licitud del Govern al Consell de la UE per a un «reconeixement màxim» dels idiomes cooficials de l'Estat, i ho consideraren un pas «sense marxa enrere» cap a l'ús ple de les llengües autonòmiques a l'Estat mateix.
En roda de premsa al Congrés dels Diputats, el portaveu d'ERC, Joan Tardà, afirmà que seria un «contrasentit» que un parlamentari pugui emprar el català a Brussel·les però no a les cambres espanyoles, i afirmà que «el que és possible a la UE ho ha de ser també a l'Estat espanyol».
Tardà recordà que per a Esquerra el tema lingüístic és «un dels centrals d'aquesta legislatura» i insistiran perquè el Reglament del Congrés dels Diputats permeti utilitzar el català en tots els processos parlamentaris.
En qualsevol cas, explicà que l'objectiu d'Esquerra Republicana és que el català s'inclogui en el Reglament lingüístic de la Unió Europea l'any 2007, una qüestió que qualificà de «bàsica». A més, aprofità per reiterar que ERC demanarà el vot negatiu per a la Constitució europea perquè suposa una «passa enrere» i no avança cap a l'Europa dels pobles.
Per la seva banda, el portaveu adjunt d'IU-ICV, Joan Herrera, destacà que el camí emprès per l'Executiu «no té marxa enrere» en l'avanç cap un model plurilingüístic a l'Espanya.
Herrera subratllà també la importància que el Govern hagi reconegut la unitat lingüística del català i del valencià, «perquè es produïa el cas insòlit de que hi havia determinats partits que negaven allò més obvi».
Per la seva banda, el comissionat per a les Relacions Exteriors del Govern basc, José María Muñoa, afirmà ahir que se sentiria «molt satisfet» si s'aprovàs el memoràndum presentat per Espanya a la UE perquè el Reglament lingüístic europeu permeti usar idiomes cooficials en les institucions comunitàries.
Muñoa va afirmar que el document presentat dilluns davant del Consell de la UE pel ministre d'Afers Estrangers espanyol, Miguel Àngel Moratinos, és a més «un punt molt important» perquè els països membres de la Unió «comprenguin l'especificitat de l'Estat espanyol i dels seus idiomes oficials».
Segons el comissionat, que són aquest tipus d'accions les que permeten que «l'euskera, en vies de desaparició total el 1975, es recuperi» i obtengui el reconeixement màxim de les institucions de la UE.
«No és per cap qüestió de principi, sinó d'eficàcia en la defensa i el reforçament del basc, una qüestió essencial per a nosaltres».
Espanya va demanar dilluns al Consell de la UE el «reconeixement màxim» per a les llengües cooficials de l'Estat, inclosa la possibilitat d'emprar-les en reunions ministerials i al Parlament Europeu o en les instàncies a les institucions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.