Alonso: «Les víctimes són la columna vertebral de la lluita antiterrorista»

Madrid recordà l'11-M sis mesos després dels atacs contra els trens

E.P.Madrid12/09/04 0:00

Aprofitant que es compleixen sis mesos dels atemptats de Madrid, que costaren la vida a 191 persones, el ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, reafirmà ahir el compromís del Govern amb les víctimes del terrorisme, que qualificà de columna vertebral de la lluita contra aquest fenomen. «La voluntat inequívoca del Govern és continuar fent costat a les víctimes, a les associacions de víctimes i a les famílies de les víctimes. Hem d'estar absolutament amb elles. Sempre estaran en les nostres memòries i als nostres cors», explicà el titular d'Interior.

Mentre el ministre feia aquestes declaracions des de Valladolid, a Madrid milers d'usuaris de l'estació de Renfe d'Atocha recordaven els atacs terroristes de l'11-M.

Els més afectats per les explosions dels trens, els veïns d'Alcalá de Henares i del carrer Téllez, recordaven la tragèdia quan entraven a l'estació de rodalia.

Així mateix, l'Assemblea de Madrid reté homenatge a les víctimes col·locant a l'atri interior de la Cambra un quadre que el batle d'Omagh -escenari el 15 d'agost de 1998 d'un brutal atemptat de l'IRA que deixà 29 morts i més de 250 ferits, entre ells alguns joves espanyols-, el senyor Rainey, regalà a la presidenta autonòmica, Esperanza Aguirre, i que ahir fou cedit al Parlament regional.

Però l'Associació de Víctimes de l'11-M, que reuneix uns 300 ferits dels atemptats de Madrid, deixà ahir clar que no volen homenatges d'aniversari per aquell dia «tan dolorós», pero sí que s'escoltin les seves necessitats i s'atenguin les seves peticions.

D'aquesta manera ho traslladà ahir la presidenta d'aquesta entitat i també víctima de l'11-M, la infermera Clara Escrivano, a la dirigent socialista Trinidad Jiménez durant la visita que realitzà ahir al matí a la seu de l'associació, ubicada al barri de Santa Eugenia, una de les poblacions que resultà més afectada pels atacs terroristes.

Jiménez coincidí amb Escrivano que era un dia «molt trist» i explicà que s'havia apropat fins a l'associació per escoltar les necessitats i demandes dels damnificats.