Solana reconeix que li costaria molt renunciar a la presidència de la Comissió

Solana insistí que «no és candidat a res» i que hi ha persones que «poden fer-ho millor» que ell, ja que el de president de la Comissió és un «càrrec molt difícil» i que requerirà un gran esforç en el pròxim període. Encara que tothom dóna per fet que Solana té el suport per ser el primer ministre d'Exteriors de la UE, el fet que el primer ministre belga, Guy Verhofstad, i el candidat britànic, Chris Patten, hagin retirat les seves candidatures a president de la Comissió Europea deixa obertes totes les possibilitats.

Solana, que participà en la sessió de clausura de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges, afirmà que, al seu parer, el més important de la Constitució europea és que «acaba amb el principi de presidències rotatòries cada sis mesos i estableix una presidència permant». La Constitució aprovada pels 25 inclou a més una reforma de l'actual sistema de presidències rotatòries de la Comissió, que passarà a ser substituït per una de permanent amb un mandat de cinc anys, el període que regirà també per al president del Consell d'Europa i del futur ministre d'Exteriors.

Aquest canvi, en la seva opinió, era necessari perquè Europa pugui avançar com a entitat política, deixant de ser només un mercat i constituint-se en un actor internacional que es relacioni de manera directa amb «tercers països». Pel que fa a l'actuació de la UE en l'àmbit militar, Solana assegurà que Europa ha de convertir-se «en un actor fonamental en l'escena internacional», per la qual cosa reclamà una major despesa en Defensa i una diplomàcia única, que permeti al Vell Continent assumir la responsabilitat que li confereix ser l'àrea que concentra el 25 per cent de la riquesa mundial.

Solana afirmà que Europa fou durant el segle XX «l'escenari del conflicte», en referència a les dues guerres mundials que s'iniciaren en el seu territori, però ara ha de convertir-se «en l'escenari de la solució als conflictes» que afecten les diferents zones del planeta.