El ministre d'Assumptes Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, reconegué ahir que encara no ha obtingut «plena satisfacció» a la demanda que la futura Constitució Europea reconegui les llengües oficials de l'Estat, encara que sí en àrees com la igualtat de gènere o el mode de decisió en Justícia i Interior.
Les últimes esmenes de la presidència irlandesa possibiliten que la Constitució sigui traduïda oficialment al català, el gallec o l'euskera, però no responen a la petició inicial d'Espanya que els ciutadans puguin emprar aquests idiomes per dirigir-se a les institucions europees.
«Hem avançat una bona tirada, però m'agradaria avançar una mica més», declarà Moratinos sobre la qüestió lingüística, després de l'última sessió de negociacions, abans de la cimera on ha de sancionar-se el text, els pròxims dijous i divendres.
Moratinos distribuí ahir als seus homòlegs una nova proposta de «declaració», el contingut de la qual no va revelar per trobar-se en «negociació», però que, segons va dir, està dirigida perquè «en el futur es potenciï el paper d'aquestes llengües» en la UE.
Això no obstant, la presidència irlandesa no accepta de moment la proposta espanyola perquè no creu que pugués suscitar «un acord total» entre les parts i ha suggerit a Espanya que intenti llimar l'oposició dels Estats més reticents mitjançant reunions «bilaterals», segons el propi ministre. A preguntes de la premsa, Moratinos negà que l'actuació del Govern en aquest àrea es degui a «impulsos del tripartit» català.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.