La presidència irlandesa de la Unió Europea decidí ahir portar la proposta espanyola de reconeixement del català, el gallec i l'euskera al Consell Europeu del pròxim juny, encara que de forma més restrictiva de com ho havia plantejat Espanya.
En concret, ha proposat que el futur tractat constitucional inclogui una clàusula que contempla la traducció del text a les llengües oficials o cooficials que cada Estat decideixi en funció de la seva pròpia Constitució, com a fórmula per satisfer la petició espanyola.
Tanmateix, el document de la presidència no es refereix a la proposta del Govern perquè tots els ciutadans tenguin el dret de formular peticions a les institucions europees a les llengües de la Constitució i «qualsevol altra llengua que en el seu cas designi un Estat membre entre les que tenen, de conformitat amb la seva ordenació constitucional, estatut oficial en tot o part del seu territori» i de rebre una contestació en aquesta mateixa llengua.
Per tant, proposa només la traducció de la Constitució al català, basc i gallec, i incloure una declaració a l'acta final del Tractat, pel que es «recomani a aquells Estats «membres que vulguin fer ús d'aquesta clàusula que comuniquin» al Consell, en un termini de sis mesos des de la firma del Tractat, la llengua o llengües en què es traduirà el Tractat».
La proposta irlandesa serà estudiada durant la sessió de la Conferència Intergovernamental (CIG) que els ministres d'afers estrangers dels Vint-i-cinc celebraran aquests pròxims dilluns i dimarts. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assenyalà que la iniciativa espanyola s'ha aconseguit en un «temps rècord» i que l'«important esforç» del Govern ha trobat una «gran receptivitat», tant a la presidència irlandesa com en altres països perquè s'«hagi obert aquest camí».
«Per tant tenc molta satisfacció», admeté Zapatero. En tot cas, recordà que ara s'ha d'esperar al Consell europeu dels pròxims 17 i 18 de juny per aconseguir la «llum verda definitiva». Això sí, subratllà que és un «avenç importantíssim que, en tan poc temps, es pugui aconseguir un reconeixement» de les llengües oficials d'Espanya, reconeixement que abans no tenien.
Per la seva banda, la Comissió Europea no ha volgut especular sobre el grau de consens que tindrà la petició espanyola inclosa al darrer text de la presidència irlandesa, ja que aquesta qüestió encara no ha estat debatuda al si de la Conferència Intergovernamental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.