La Festa del Treball es converteix a l'Estat en un crit unànime contra el terrorisme

El dolor per les víctimes, el mal temps generalitzat i el recent canvi de Govern feren que enguany el Primer de Maig tingués un caràcter molt més auster, menys festiu i menys reivindicatiu que en anteriors ocasions.

A Madrid, els secretaris generals d'UGT i CC OO, Cándido Méndez i José María Fidalgo, començaren la jornada a l'estació de Atocha, on dipositaren sengles rams de roses i guardaren un minut de silenci davant de l'improvisat altar que els ciutadans, de manera anònima, han anat creant amb poemes, espelmes, fotos i tot tipus de dedicatòries.

Des d'Atocha, els líders sindicals es dirigiren a la plaça de la Cibeles on començà la manifestació convocada sota el lema Constitució Europea: per la pau, la plena ocupació i el benestar. No al terrorisme, que transcorregué sota una intensa pluja i el constant boicot dels treballadors de Sintel, que feren tot el recorregut de la manifestació, fins a la Puerta del Sol increpant i esbroncant Fidalgo, que qualificaren amb crits de «traïdor, mentider, i pocavergonya».

Aquesta persecució contínua provocà que els serveis d'ordre dels dos sindicats majoritaris haguéssin de reforçar la protecció al secretari general de CCOO -per evitar una agressió com la de l'any passat- i accelerar la marxa, fet que provocà que la manifestació es fes amb prou feines en 25 minuts.

Una vegada a la Puerta del Sol, on es tornà a guardar un minut de silenci per les víctimes del 11-M, Fidalgo digué als assistents, amb prou feines i entre les esbroncades i desqualificacions dels exempleats de Sintel, que aquest 1 de maig està marcat pels «ressò del dolor de l'ofensiva terrorista», que sempre «s'acarnissen en els treballadors».

«Uns treballadors -digué- que avui reclamen a tot Europa les mateixes coses: pau, llibertat, democràcia, treball segur i amb drets i el reforçament del model de protecció social». Méndez recordà que les víctimes de l'11-M eren de catorze nacionalitats, «gent que havia vingut a compartir el nostre projecte de vida i prosperitat, gent que fins i tot lamenta no haver mort aquell dia, com m'ha dit un llatinoamericà avui a Atocha, perquè, almenys així la seva família pogués obtenir el permís de residència».

Aquestes mateixes reivindicacions es defensaran a Espanya davant del PSOE, un partit amb el qual, segons Fidalgo, els sindicats coincideixen en les seves propostes i les seves anàlisis i en la necessitat que l'economia sigui més competitiva, que hi hagi més feina i també menys precarietat laboral.