AgènciesPalma16/04/04 0:00
TW
0

El portaveu d'ERC, Joan Puigcercós, es va convertir ahir en la veu del nacionalisme balear al Congrés i en l'únic diputat que dedicà bona part del seu discurs en el debat d'investidura a reivindicar millores per a les Illes. El dirigent republicà va reclamar un increment del finançament per a l'Arxipièlag i va defensar la reforma de l'Estatut. La necessitat de reconèixer el català a l'Estat i a Europa també va acaparar gran part de la intervenció del portaveu del grup «independentista, republicà, d'esquerres i d'àmbit nacional als Països Catalans», com es proclamà a la tribuna d'oradors.

Assumint els postulats del nacionalisme balear i amb un discurs molt similar al que identificava el Govern del Pacte de Progrés durant l'anterior legislatura, Joan Puigcercós va fer balanç de la situació política, econòmica i social de les Illes. El dirigent republicà va defensar la reforma de l'Estatut balear per «millorar la capacitat de decisió política» i l'augment del finançament, sobretot pel que fa a la Sanitat i l'Educació, per fer front als reptes de la immigració.

Puigcercós va apostar per aplicar una «moratòria urbanística» a les Balears, va reclamar polítiques turístiques que apostin per «la qualitat i la sostenibilitat», i va advertir del perill de «crisi» que pot suposar el manteniment del sistema actual. També reivindicà una major defensa per a la la petita i mitjana empresa, i demanà un major impuls per als sectors industrials tradicionals que ho passen més malament o per l'agricultura.

Puigcercós va traslladar la confiança d'ERC en el futur president, José Luís Rodíguez Zapatero, a qui va demanar que «sigui valent», «no defraudi», «faci les reformes constitucionals que calgui», «no doni passos enrere» i contribueixi a donar carta de normalitat a l'Estat «plurinacional, pluricultural i plurilingüístic».

El diputat va iniciar la seva primera intervenció reclamant la possibilitat de poder-la fer en català. «Els insto a superar aquesta injustícia», va dir, per reclamar el reconeixement del català a l'Estat, amb l'elaboració d'una llei de llengües, i a Europa, amb la seva inclusió al text de la constitucional. Segons Puigcercós, el català és «l'anomalia més gran d'Europa» perquè no és oficial tot i que la parlen 10 milions de persones.