Els socialistes Manuel Marín i Javier Rojo presideixen el Congrés i el Senat

Pel que fa a Marín aquest aconseguí el suport de 202 diputats a la votació que obrí la sessió constitutiva de la cambra després que el president de la Mesa d'edat, Feliciano Blázquez (PP), començàs l'etapa de la nova legislatura demanant un minut de silenci en memòria de les víctimes de l'11-M. Aquest mateix homenatge es produí en la sessió constitutiva del Senat.

Presidit per Marín, l'òrgan de govern de la institució tindrà com a vicepresidents Carme Chacón (PSOE, 125 vots), Jordi Vilajoana (CiU, 77 vots) Gabriel Cisneros (PP, 75 vots) i Ignacio Gil Lázaro (PP, 72 vots), i com a secretaris María Jesús Sáinz (PP, 75 vots), Celia Villalobos (PP, 72 vots), Javier Barrero (PSOE, 71 vots) i Isaura Navarro (IU-ICV, 67 vots).

A la votació en la qual Marín fou elegit com a setè president de Congrés no participà un dels integrants de la Cambra, Adolfo Fernández (PP). En la votació, a la qual el PP no presentà candidat, 142 vots foren en blanc, tres nuls i dos per al secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, i en les eleccions dels vicepresidents i secretaris votaren els 350 diputats amb un vot nul en cada cas. Posteriorment, Marín i els membres de la Mesa juraren o prometeren la Constitució i després ho feren la resta de diputats, denou dels quals (ERC, PNB, BNG, EA i NB) ho feren «per imperatiu legal».

Abans de declarar constituït el Congrés, Marín subratllà que «és el moment i la legislatura» de reformar el Reglament de la Cambra i apostà per recuperar «els millors moments» de l'hemicicle quan la voluntat negociadora s'imposava.

A la sessió constitutiva de la VIII legislatura assistiren 251 senadors, dels quals 208 foren elegits en les eleccions del 14 de març, mentre que els restants són de designació autonòmica. Després de resultar elegit Rojo, apostà per «fer realitat» la reforma constitucional de la cambra alta mitjançant el «diàleg».