Rodríguez Zapatero afirmà que mostrarà el seu «diàleg permanent».

TW
0

José Luis Rodríguez Zapatero mostrà ahir les línies mestres del que serà el seu pròxim Govern, confirmant moltes de les idees que ha mostrat en els últims mesos i, sobretot, durant la campanya electoral. Així, l'Executiu serà «monocolor», no hi haurà pactes com a reflex del «canvi» que, segons el líder socialista, votà la societat el 14-M. Rodríguez Zapatero confirmà que les tropes espanyoles tornaran d'Iraq el 30 de juny si l'ONU no pren les regnes de la situació.

Insistí en la seva idea de convocar una reunió de tots els partits per analitzar la política antiterrorista, encara que creu que és el Govern en funcions qui ha de convocar-la. El guanyador de les eleccions assegurà que es reunirà amb tots els grups parlamentaris i, més endavant, amb tots els presidents autonòmics, confirmant el «diàleg permanent» que va prometre.

«Canviaran bastantes coses en la política espanyola». Aquesta declaració d'intencions resumeix la primera roda de premsa oferta pel secretari general del PSOE després de la jornada electoral, en la qual Rodríguez Zapatero analitzà les línies mestres del seu futur Govern. Un Govern que estarà format només per socialistes. No hi haurà pactes ni coalicions amb altres partits. Encara que no volgué avançar noms de possibles ministres, sí que digué que el formaran persones que tenguin experiència de Govern, tant de la Nació com de les comunitats autònomes.

Malgrat no haver-hi pactes de Govern, Rodríguez Zapatero es comprometé a mantenir una actitud de «diàleg permanent». Primer es reunirà amb tots els grups parlamentaris. Hi haurà també trobades amb els presidents autonòmics, a qui llançà el missatge que està «obert» a reformar els estatuts, sempre que sigui sota un «ampli consens» i d'acord amb la Constitució. I també es reunirà amb el líder de l'oposició cada tres mesos. Rodríguez Zapatero té clar que «a Espanya hi havia ganes de canvi i la gent va votar canvi».

Com que la pregunta l'hi va fer un periodista estranger, el líder socialista assegurà que aquesta imatge no traspassava les fronteres espanyoles segurament pel poder mediàtic del Govern de José María Aznar. «La meva expectativa era guanyar», insistí, malgrat el fet que totes les enquestes apuntaven a la seva derrota.

Per això, va prometre un Govern «eficaç, que resolgui, auster, dialogant i tolerant», capaç de prendre decisions des del primer dia. Una de les primeres decisions que prendrà serà la tornada de les tropes espanyoles destinades a Iraq com a molt tard quan finalitzi el seu mandat, el 30 de juny, tret que l'ONU prengui les regnes del país.

Quan se li va preguntar per la influència que pot haver tingut la matança de l'11-M en les eleccions de diumenge, aquest es limità a recordar les víctimes, a demanar que es respecti el vot dels electors, sobretot recordant l'alta participació, i comprometent-se a fer de la lluita contra qualsevol tipus de terrorisme un dels objectius del seu Govern. En aquest sentit, va parlar d'unió d'esforços, d'una «gran aliança» amb els països democràtics que passi per la cooperació entre els diferents serveis d'intel·ligència.

Això passa, digué, per no prendre mai decisions unilaterals com la guerra contra l'Iraq. «Bush i Blair han de fer una autocrítica perquè no es pot bombardejar un poble per si potser», digué, qualificant d'«error polític» la intervenció armada contra el règim de Saddam. Zapatero considerà convenient que la reunió que va proposar entre totes les forces polítiques per analitzar la situació de la lluita antiterrorista es produeixi l'abans possible.