La salvatge irrupció d'ETA en la campanya electoral ha tret a llum la humanitat de molts de ciutadans madrilenys i espanyols que, tot i les hores a les quals tingué lloc l'atemptat, no volgueren quedar a casa seva ni als seus llocs de feina i s'acostaren als hospitals i a les unitats mòbils per donar sang.
La solidaritat dels espanyols permeté que els hospitals madrilenys poguessin atendre els 1430 ferits en l'atemptat. La magnitud de la xifra víctimes activà la totalitat dels efectius sanitaris de la comunitat i posà en alerta els de les comunitats limítrofes. Així mateix, suscità la solidaritat dels serveis sanitaris de tot l'Estat.
De fet, un total de 16 centres sanitaris públics i dos de privats de Madrid atengueren persones ferides en els atemptats. Pastor assegurà que, hores després de l'acció terrorista, es disposava de prou mitjans per atendre tots els ferits i per afrontar «qualsevol procés afegit» que pogués sorgir. Per a això, s'anul·laren totes les intervencions programades i s'activaren tots els quiròfans disponibles per a operacions.
La resposta ha estat tal que els centres hospitalaris, al cap de poques hores dels atemptats, donaren per coberta la quota de sang necessària per atendre els ferits i instaren els madrilenys a continuar demostrant la seva solidaritat durant els pròxims dies, en els quals també es necessitarà sang.
Des de tot Espanya hi hagué adhesions a aquesta ona solidària generada a Madrid. La Generalitat de Catalunya remeté de manera immediata a Madrid 500 bosses de sang i en va preparar 4.000 més per si fossin necessàries. La Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia va fer una primera tramesa de 450 bosses de líquid sanguini i la de Múrcia, un centenar més. Aquesta va ser la tònica general des de tots els punts de l'Estat.
El gran nombre de ferits obligà que en alguns centres s'hagués d'ampliar l'horari del personal d'urgències i de nit per absorbir l'allau de víctimes. A més, molts de treballadors suspengueren el seu dia lliure per incorporar-se als seus llocs de feina.
Així, en una valoració realitzat a primera hora del capvespre per la ministra de Sanitat, Ana Pastor, i pel conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Manuel Lamela, els centres sanitaris públics atengueren un total de 579 persones -entre aquests quinze infants- i nou en centres privats, dels quals a les dues de l'horabaixa n'havien estat donats d'alta 126, mentre que els 250 restants rebien atenció sanitària als hospitals de campanya establerts a prop dels llocs de les explosions.
La major afluència de ferits es produí als centres més pròxims a l'estació d'Atocha, com el Gregorio Marañón, al qual es desplaçaren 178 ferits de diversa consideració, i el Doce de Octubre amb 107 d'atesos. No obstant això, la resta de grans centres de la capital o fins i tot de municipis veïnd, s'hagueren de fer càrrec també de gent afectada.
En qualsevol cas, des dels primers instants després de l'atemptat i durant tot el matí, les autoritats de les comunitats autònomes límitrofes amb Madrid i d'altres com Navarra, Andalusia o la Comunitat Valenciana, alertaren els seus serveis de salut, amb reforç de guàrdies, reserva de llits i quiròfans i limitació d'activitats programades. Així mateix, oferiren els seus centres sanitaris a les autoritats madrilenyes.
De fet, els serveis d'emergències de tots els territoris es «bolcaren» amb l'objectiu de prestar ajuda i mitjans assistencials als equips d'urgència de Madrid, segons va informr un portaveu de l'112.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.