Indignació, dolor i caos arreu de la capital

Al cap de pocs minuts de les explosions a l'estació de Atocha, nombrosos ferits deambulaven desorientats pels voltants de l'estació, en una zona on aleshores hora regnava el caos. Moltes d'aquestes persones, que havien pogut abandonar l'estació pel seu compte després de ser evacuats per efectius policíacs, havien patit danys a causa de l'ona expansiva i la pluja de runes i de vidres. Així, presentaven hemorràgies locals a l'oïda i al nas, a part de talls i cremades.

Una part d'ells fou atesa per les unitats dels serveis d'emergència, si bé a primera hora del matí no hi havia prou personal sanitari per assistir totes les víctimes que eren al carrer. Per aquest motiu, devers vint foren assistits per altres vianants, que els ajudaven a asseure's o a tombar-se sobre el paviment i miraven de tranquil·litzar els qui sofrien crisis d'ansietat.

Tots els testimonis directes recordaven commocionats la potència de les explosions, que provocaren una matança entre els viatgers i propiciaren un escenari dantesc, amb cadàvers i amb restes humanes escampades pels vagons afectats i per les andanes.

«Érem al llit i quan faltaven vint minuts per a les vuit hem sentit perfectament dues explosions», relatava Ana, una jove estudiant de periodisme resident al número 30 del Carrer de Téllez, immoble les finestres del qual surten a les vies on el tren esclatà. «Ha tremolat tot l'edifici», assenyalava per la seva banda una amiga seva estudiant d'òptica.

Al primer vagó, just darrere la màquina, s'hi apreciava l'efecte d'una explosió. La segona estructura del tren, formada per tres vagons, estava gairebé destrossada, sobretot els cotxes cinquè i sisè, amb dos esvorancs enormes que xapaven el comboi en diversos trossos. En un d'aquests punts, la carcassa del tren s'aixecava cap a dalt i tocava la catenària com si fos el metall d'una llauna de conserves enmig d'un embull de ferros.

Una dona que viatjava en un dels compartiments afectats i que sagnava a les totes per una orella i amb prou feines era capaç de sentir res, explicà que per la força de l'ona expansiva s'havia enlairat del seu seient fins al punt d'acabar copejant literalment el sostre del vagó.

Entre els nombrosos ferits que podien caminar i deambulaven per la zona hi havia també una parella que viatjava en un dels vagons sinistrats. Amb les robes esquinçades i esquitades de sang, i amb diferents erosions i cremades facials explicaven que de cop i volta tot havia estat fum negre, runes i dolor. L'home, amb la meitat de la cabellera cremada, relatava com havien hagut de sortir per una finestra, trepitjant cossos que jeien inerts.

Un altre dels testimonis, Aníbal Altamirano, declarà que després de la primera deflagració la resta dels viatgers començava a ajudar els ferits, però quan es produí la segona tots partiren escapats així com pogueren.